Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 17/10/2020

Honorar el passat

Segona jornada presencial d'una Fira Mediterrània atípica i resistent

Potser una manera de començar a vèncer aquest futur tan negre és honorar un passat que sovint hem menystingut? D'això van tres de les propostes presentades a la segona jornada de la Fira Mediterrània. Gralles a la discoteca, iaies asturianes d’avantguarda i un vell violinista de l’Alcàrria reviscolant.
Electrogralla Foto: Fira Mediterrània

Al matí, a la Taverna de la Fira, fa solet però fa fredot. Després d'algunes edicions a temperatura tropical, Manresa torna a ser Manrússia i el sallentí Roger Andorrà, ben mudat amb espardenyes de beta, trajo i ulleres de sol, s'escalfa els dits i puja a l’escenari de la Taverna per presentar Electrogralla, projecte que instal·la la gralla al bell mig de la música ballable, electrònica i discotequera, i que s’ha anat polint i mutant. Fa dos anys començava a caminar en aquest mateix espai, a la final del Concurs Sons de la Mediterrània. Ara llueix imponent. Pel camí, hi ha hagut un treball intens amb el saxofonista Llibert Fortuny, una destil·lació de la feina amb l’ordinador i els pedals i una concentració dels elements escènics en un fons de llums elèctrics molt eficaç. Sonen la "Malaguenya de Barxeta”, amb la col·laboració ‘enllaunada' del cantaor Miquel Gil; la sardana “Girona m'enamora", el tirabol berguedà “El patumaire”; el tel·lúric “Virolai” i, per acabar, un desenvolupament sorprenent del “Toc de castells”. Un repertori pensat i impactant que aviat es publicarà al disc Empelt (Segell Microscopi, 2020); melodies grandioses que molts, sovint, han menyspreat com a crostes folklòriques, però que son el nostre patrimoni. En altres latituds s'ha entès molt millor, i aquí, per sort, molts joves músics estan trobant la manera de fer-ho veure.
 
A la tarda, a la sala gran del Kursaal, el cantant Rodrigo Cuevas va trobar-se per primer cop en un escenari amb Raül Fernández 'Refree’, després que aquest li hagués fet de productor del disc Manual de cortejo (Aris Musica, 2019). Per bé o per mal, Cuevas està de moda. Ara mateix és tendència. Però els folkis també l'estimen perquè conserva els peus a terra i sap d’on ve. L’estiu passat, ell i Refree van viatjar per poblets asturians, com havia fet seixanta anys enrera Alan Lomax, gravant tonades de les iaies, un material fugisser i minusvalorat vinculat a oficis i formes de vida orgàniques i col·lectives que la modernitat de plàstic ha anat deixant enrera. Amb el gust de Refree a l’hora d'arranjar i de trobar acompanyaments mínims i efectius, Rodrigo Cuevas va fer que els canturrejos amb què s’acompanyava la feina del lli, de l’extracció de mel o de fer cistell esdevinguessin material artístic de primera categoria, envoltades en textures suggerents i una electrònica seca i marcada.
 
Ja a darrera hora, al recollit espai de la Plana de l'Om i abans que arribessin les onze i el punt i final obligat dels concerts, Los Hermanos Cubero s’afanyaven per presentar el seu proper disc, Proyecto Toribio (El Segell del Primavera, 2020). Roberto Cubero (mandolina) i Enrique Cubero (guitarra) es van reforçar per a l'ocasió amb la violinista Ana San Miguel, que va ajudar-los a invocar la personalitat i l’obra del violonista Toribio del Olmo, del poble d'Algora, un d’aquells músics de tradició oral que a mitjans del segle passat feien ballar pobles i masos, abans que la tele, l’emigració i altres factors se’ls enduguéssin com fulles a la tardor.
 
Però ja ho sabem, Los Hermanos Cubero son romàntics sense remei i el seu objectiu actual és llustrar jotes, polques, xotis i pasdobles d'aquell senyor de l'Alcàrria que, rescatats i ben tocats i acaronats, sonen entranyables. En treballs anteriors el duo ha fet cançons majúscules, però el nou disc és instrumental. Això sí, a la Fira van interpretar tres peces de lluita i optimisme, d’aquelles que la nova realitat ha ressignificat: “Por ganarme la vida”, "Levántate" i "Jota de los besos”. Clàssics.

Estrenes de cara al 2021 
En l’àmbit professional, durant la jornada es van presentar també alguns projectes que tindran lloc, si tot va bé, a la Fira Mediterrània del 2021. Un és Ulls Clucs, coproducció amb L’Auditori de Barcelona amb la direcció musical d’Arnau Obiols i la participació entre altres de Julianne Heinemann, Pep Pascual, Carles Belda i Alba Careta. Es basarà en cançons de tradició oral poc conegudes i servirà per començar a commemorar el centenari de l'Obra del Cançoner Popular, que va arrencar el 1922. I una altra novetat significativa de les que es van presentar és l'Omac (Orquestra Música d'Arrel de Catalunya) que reunirà 35 músics, amb Anna Ferrer com a veu solista, i treballarà en cinc eixos: joventut, qualitat, paritat, obertura i identitat. La intenció de la nova orquestra és presentar una producció cada dos anys. La primera, per estrenar a la propera Fira, s’ha encarregat al saxofonista i compositor olotí Dani López.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat