Alba

L'Alba se t'acaba,
Alba, criatura!
I arriba ben blava
i encara tan pura
l'aurora segura!
I el temps que comença
a fer una donzella
que es mira i que pensa:
"Em veig alta i bella!
Quina meravella!"
I de mica en mica
el seny es desperta
i un poc et capfica
l'esperança incerta
d'una vida rica;
i et sents més experta
davant moltes coses
que abans no entenies:
vénen alegries
i a vegades noses...
I passen els dies
i uns anys... I ja goses
aclarir sospites:
L'amor i les penes
-que ignoren les nenes
encara petites...
Fins que en hora bona
diràs, optimista
i potser un xic trista:
"Ja sóc una dona".
Amb el suport de: