Cançoneta noucentista del mal camí
Fatigat de tanta espera
he reprès el mal camí.
Deixo l'esperança enrere
però la Fe em vol seguir.
A mitges li dic que sí.
Com si desfés el camí
camino mirant enrere
on l'Esperança m'espera
amb els ulls contra el coixí.
La Fe em diu que no i que sí.
Decideixo tornar enrere
em detura no sé qui:
és la Fe que m'esparvera
perquè ja no sap que dir.
Ara es lleva, lluny de mi,
l'Esperança ploranera
No és aquesta la manera,
certament, de fer camí
he reprès el mal camí.
Deixo l'esperança enrere
però la Fe em vol seguir.
A mitges li dic que sí.
Com si desfés el camí
camino mirant enrere
on l'Esperança m'espera
amb els ulls contra el coixí.
La Fe em diu que no i que sí.
Decideixo tornar enrere
em detura no sé qui:
és la Fe que m'esparvera
perquè ja no sap que dir.
Ara es lleva, lluny de mi,
l'Esperança ploranera
No és aquesta la manera,
certament, de fer camí
