Estel fugaç
Pensava, cec, que amb la mà,
com qui a la boca es du un murtó
de la garriga,
podria collir les roses i escoltar la remor
del seu cor.
Fins que m'ha dit que tan sols
hi havia estat convidat,
com de passada.
Adéu, estel que ens protegires,
apagat estel cruel que, tan submís
al seu cor, t'has deixat entelar.
No tornis a brillar per ningú més,
car els amants no volen una llum
com un miratge tèrbol
que asseca l'esperança.
Estel fugaç que em menares al seu regne,
si tornes a brillar sia per mi,
que em mor per seguir la teva estela
encar que m'extraviïs pels segles
dels segles.
com qui a la boca es du un murtó
de la garriga,
podria collir les roses i escoltar la remor
del seu cor.
Fins que m'ha dit que tan sols
hi havia estat convidat,
com de passada.
Adéu, estel que ens protegires,
apagat estel cruel que, tan submís
al seu cor, t'has deixat entelar.
No tornis a brillar per ningú més,
car els amants no volen una llum
com un miratge tèrbol
que asseca l'esperança.
Estel fugaç que em menares al seu regne,
si tornes a brillar sia per mi,
que em mor per seguir la teva estela
encar que m'extraviïs pels segles
dels segles.
