Borrissol d'àngel

Sóc l’angelet
més tendre
del Paradís,
que començo d’aprendre
a volar llis.
Quan travesso les sales
d’or i safir
el batec de mes ales
sembla un sospir.
Pel fregadís amb l’aire,
durant el vol,
deixo un polsim, no gaire,
de borrissol.
La brisa se l’emmena
cada matí
i a po
c a poc s’emplena
tot un coixí.
Si per la seva Festa,
l’Infant Jesús
hi reclinés la testa
o els peuets nus!
Sóc l’angelet més tendre
del paradís,
que començo d’aprendre
a volar llis
Amb el suport de: