Andreu Vidal
El poeta mallorquí Andreu Vidal Sastre neix el 23 de gener de 1959 a Palma. La seva obra publicada consta de vuit llibres de poemes i d’una antologia poètica de Paul Celan traduïda en col·laboració amb Karen Müller. Les seves tres primeres obres —escrites a divuit anys— són considerades ‘de formació’ per l’autor: Xicraini: nit de portes cremades (1977), Aixall Híctic (1977) i Exercicis de despoblació (1978). La seva primera obra de maduresa és Llibre de les virtuts (1980), a la qual segueixen Necròpsia (1984), Els dies tranquils (1988), L’animal que no existeix (1993) —Premi Carles Riba de Poesia 1992— i Ad vivum —publicat pòstumament el 1999—. També hi ha poesia seva en publicacions i antologies diverses. Andreu Vidal col·labora de manera regular en diaris com El Día de Baleares i Diario de Mallorca, així com en altres revistes i publicacions. Tot i ser considerat un outsider, a excepció feta dels primers anys d’escriptura, en què participa de l’esperit de la creació col·lectiva dels 70, no defuig les vies de publicació editorial convencionals —ell mateix és cofundador amb Àngel Terron de l’editorial Tafal i els seus poemaris es publiquen en editorials com Edicions del Mall, Proa o Edicions 62, entre altres—. Andreu Vidal mor sobtadament el dia 20 d’agost de 1998 d’una aturada cardíaca al seu domicili de Palma. L’any 2008 la completa Obra poètica i altres escrits (Edicions del Salobre) es publica a cura de Karen Müller i Margalida Pons.
Fotos
