Salvador Espriu
Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners (la Selva) l’any 1913. Establert a Barcelona, va passar temporades a Arenys de Mar (el Maresme). Amb només setze anys va publicar, en castellà, Israel. El 1931 treia El doctor Rip i Laia, i tres anys més tard, Ariadna al laberint grotesc. El 1935 es va llicenciar en dret i el 1936 en història antiga. La guerra li va frustrar la llicenciatura de llengües clàssiques, ja que va ser mobilitzat fins a l’any 1939.
Un cop acabada la guerra, va treballar com a advocat en una notaria. D’aquesta etapa en van sorgir obres de teatre com Primera història d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d'Ariadna (1949), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l’obra d'Espriu i ell mateix es convertiren en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).
El seu nom va sonar sovint en les propostes per al premi Nobel de Literatura, que no li van arribar a concedir. Sí que va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972) i va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982). Va ser nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. El 22 de febrer del 1985 va morir a Barcelona. Va ser enterrat al cementiri d’Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.
Un cop acabada la guerra, va treballar com a advocat en una notaria. D’aquesta etapa en van sorgir obres de teatre com Primera història d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d'Ariadna (1949), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l’obra d'Espriu i ell mateix es convertiren en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).
El seu nom va sonar sovint en les propostes per al premi Nobel de Literatura, que no li van arribar a concedir. Sí que va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972) i va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982). Va ser nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. El 22 de febrer del 1985 va morir a Barcelona. Va ser enterrat al cementiri d’Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Fotos
Poemes
