Josep Palau i Fabre

Va néixer l’any 1917 a Barcelona. Va ser un activista cultural important a la postguerra catalana,creador de la revista clandestina Poesia (1944-45), de la revista Ariel (1946-1951) i de l’editorial La Sirena. L’any 1946 s’exilià a París, on hi va viure més de quinze anys i hi va conèixer Albert Béguin, Octavio Paz, Jean Paulhan, Maurice Nadeau, Jean Cocteau, André Malraux, entre altres. La seva línea poètica està marcada per la de Rimbaud i Artaud —autors que tradueix al català—. Va aplegar la seva poesia al volum Poemes de l’Alquimista.
Com un dels màxims experts en Picasso, va publicar llibres sobre el pintor i la seva obra, entre altres: Vides de Picasso (1962), Picasso a Catalunya (1967 i 1975), Picasso per Picasso (1970), Picasso i els seus amics catalans (1971) o Estimat Picasso (Destino, 1997). A més, és autor dels llibres Quaderns de l’Alquimista, Nous Quaderns de l’Alquimista, Contes despullats, La tesi doctoral del diable, Amb noms de dona.
Guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).
L’any 2003 es va inaugurar la Fundació Palau a Caldes d'Estrac (el Maresme), que ell mateix va presidir. Morí a Barcelona el 23 de febrer de 2008 als 90 anys d'edat.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Xarxes socials: http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ca.html
Fotos
Amb el suport de: