Carles Riba
Carles Riba i Bracons es llicencia en dret i lletres a la Universitat de Barcelona. És una figura intel·lectual completa: estudiós humanista, traductor, professor, crític literari i poeta. L’any 1916 es casa amb la poeta Clementina Arderiu. Catedràtic de grec, tradueix l’Odissea d’Homer, entre altres clàssics. L’any 1939 emprèn el camí de l’exili a França. Refusa emigrar a Mèxic i torna a Catalunya l’any 1943. Esdevé model per a molts joves i els dóna a conèixer la cultura catalana proscrita, tot i que la repressió franquista no li permet tornar a la docència ni a la crítica a diaris i revistes fins a la seva mort. Entre les seves obres poètiques destaquen el volum Estances. Llibre segon (1930), Premi Folguera 1933, amb el qual es converteix en mestre de poetes com Joan Vinyoli i Bartomeu Rosselló-Pòrcel; els poemes d’exili Elegies de Bierville (1943), i Salvatge cor (1952), un poemari de sonets que se centra en el tema de l’amor. Ha estat musicat per Jaume Arnella (“S’estimaven, patien” i diverses “tankkes” ), Celdoni Fonoll (“Illa deserta”), Ester Formosa i Toti Soler (“Per tres esclats”), La Fosca (“Penso en el cor”), Ovidi Montllor (“Figurina d’argila”), Josep Tero (dues versions de poemes de Kavafis traduïts per Riba), Pau Riba (que musica poemes dels seus avis, Carles Riba i Clementina Arderiu, a De Riba a Riba), Rafael Subirachs (diversos poemes a Cants de partença, l’absència i el retorn) i Lluís Llach (“Ítaca” és una adaptació de Kavafis, dins Viatge a Ítaca).
Fotos
