Joan Salvat-Papasseit

Poeta. Provinent d’una família humil establerta a Barcelona, Joan Salvat-Papasseit té una infantesa difícil i aprèn a llegir de manera gairebé autodidacta. Simpatitzant del socialisme i l’anarquisme, els seus primers escrits són en castellà i parlen sobretot de temes polítics i socials. Desenganyat de la política, el 1917 comença a escriure poesia en català, llengua en què se’l considera el poeta avantguardista més important. Entre les seves obres cal destacar L’irradiador del port i les gavines (1921) i El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi amb només trenta anys.
Salvat-Papasseit és, sens dubte, el poeta català més musicat. La musicalitat i l’atracció que generen els seus versos són la clau per entendre el fenomen. Han estat diversos els cantants que li han dedicat discos monogràfics, i fins i tot Joan Manuel Serrat li va dedicar una peça: “Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit”.
La seva obra va intrínsecament lligada amb el naixement de la Nova Cançó, fins i tot abans de la creació d’Els Setze Jutges, quan a les mitges parts de les sessions de Teatre Viu, Miquel Porter Moix en cantava alguns versos que havia musicat (i que mai no va arribar a gravar). Entre els jutges, Martí Llauradó és el primer de gravar-lo, i també ho fan Motta, Serrat, Bonet, Subirachs i Llach.
L’obra de Salvat-Papasseit és enregistrada per prop d’una cinquantena d’artistes ben diferents, entre els quals hi ha Ovidi Montllor, Teresa Rebull, Enric Hernàez, Loquillo, Ramon Muntaner i Josep Tero.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Xarxes socials: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit
Fotos
Amb el suport de: