discos

1 - I
2 - II
3 - III
4 - IV
5 - Sad Bird
6 - The Boat
7 - Cradle
8 - Secret
9 - Gypsy
10 - Adéu
Lluís Capdevila
Mompou Revisited: Intimate Impressions
CD (autoeditat, 2024)
Jazz
19/07/2024
  
  


No és el primer cop que es revisa en clau jazzística l’obra de Frederic Mompou. Des de l’espectacle El jazz mira a Mompou, un recital produït pel Taller de Músics al festival Grec del 1995, amb Tete Montoliu, Manel Camp, Jordi Sabatés i Joan Albert Amargós, entre altres, fins al cèlebre Mompiana (Contrabaix/Universal, 2009), de Lluís Vidal, passant per la relectura recent de l’argentí Julián SolarzResonancia (Segell Microscopi, 2024)— i per altres músics que n’han inclòs composicions als seus discos, com Pablo Held o Mar Serra, l’obra de Mompou ha estat molt revisitada en aquest gènere. Lluís Capdevila presenta una nova visió d’un autor que, segons com, ha anat esdevenint també un clàssic del repertori jazzístic català. En el cas del pianista prioratí, el mèrit de la seva revisió rau, en primer lloc, en el fet d’haver-lo enregistrat amb el seu trio habitual, amb el bo i millor de l’escena novaiorquesa, amb Petros Klampanis (contrabaix) i Luca Santaniello (bateria); en segon lloc en el repertori triat, les Impressions íntimes (1911-1914), una obra per a piano i una de les primeres grans composicions del mestre, símbol d’una “personalitat tímida” (Gramophone), i en tercer lloc en el tractament de l’obra, sense retocar la melodia ni el sentit d’unes “miniatures”, que revisa a cop de swing i altres atreviments rítmics i formals amb una estètica pròpia del piano-trio contemporani. Les vesteix, més aviat, i en algun cas amb un ímpetu afegit, com ara al moviment “IV (Agitato)” i a “Bressol”. Amb tot plegat, la versió de Capdevila inclou improvisacions de lluïment, d’ell mateix i de la resta dels components del trio, en un exercici d’encontre entre el seu univers creatiu, sovint farcit de lirisme, i el de Frederic Mompou. Resta la incògnita de si agradarà o no als especialistes, però com a obra de piano jazz contemporani fa realment patxoca.
Martí Farré
Lluís Capdevila -  piano
Petros Klampanis -  contrabaix
Luca Santaniello -  bateria