Gebre publica el seu primer LP, que canta i encarna l’ideal de la resistència als problemes i dificultats de la vida moderna a través del poder catàrtic i terapèutic del fet musical. El grup segueix l’estela de clàssics alternatius dels anys 90 com Weezer o Teenage Fanclub, que van aconseguir destilar una emocionalitat a la vegada encesa i delicada gràcies a la combinació de la instrumentació feixuga i contundent del rock dur amb unes melodies cristal·lines que es nodrien del pop naïf i desacomplexat dels anys 50 i 60.