La revista digital setmanal d'Enderrock
'Ànima' és el nou disc de la banda de l'Alcoià
El Diluvi: ànima rebel
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Van començar ara fa 5 anys amb un repertori d’homenatge a Ovidi Montllor. Tot i que al principi només interpretaven peces del cantant alcoià, l’embolcall musical d'El Diluvi ja feia notar que érem davant un projecte diferent, que partia del folk autòcton i feia la volta al món sense deixar l’essència mediterrània. Acaben de presentar 'Ànima' (Música de Telers), un disc que es pot trobar en descàrrega lliure al seu web.
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Pau Romero
EDR: Hi la sensació que El Diluvi és una banda emergent i amb moltes coses a dir. Com ho viviu?
Amb molta cura i paciència. Tenim ganes que el disc sone molt i que agrade a la gent. Hem dedicat molt de temps a fer-lo, pensem que el resultat és bo i n'estem molt contents.
EDR: Al full de promoció hi ha declaracions d’il·lustres seguidors com Xavi Sarrià, Cesk Freixas o Anna Gabriel.
És guai. Són gent amb qui ens uneixen moltes coses. Els hem conegut i hi hem fet amistat a partir de la música. A Xavi Sarrià el vam conèixer quan vam començar a tocar; després Cesk Freixas, i amb Anna Gabriel vam coincidir quan vam tocar al seu poble. Està bé que gent que has conegut als concerts després valore i estime la teua música.
EDR: Vau començar com un divertimento ovidià.
Som amics de la universitat i ens van demanar que férem versions d’Ovidi Montllor perquè s’obria el Casal d’Alacant. Va agradar i ens van començar a demanar que ho féssem en altres llocs. I de mica en mica va anar creixent el grup, sense pretensions prèvies.
EDR: Al principi tot eren versions d’Ovidi Montllor, després vau anar fent peces pròpies i ara ja pràcticament ha desaparegut l’Ovidi més visible.
No, l’Ovidi sempre hi és. A Motius (autoeditat, 2014) en vam fer dues versions i vam musicar una lletra inèdita d’ell, “Als bons amics per peteneres”. I en aquest disc hi ha una lletra d’ell, “Amor infinit”. Però si anem més enllà, l’Ovidi és a totes les cançons. Quan des de petit has mamat una manera de fer les històries, al final les cançons van en la mateixa línia: sempre de part dels bons i de l’amor.
EDR: Quin és el tret característic d’El Diluvi?
Creiem que volem fer mestissatge mediterrani. Agafem ritmes d’arreu del món però els toquem amb instruments propis de la Mediterrània. Compacta molt bé amb l’estil de festa major de poble. Entenem la música d’una manera similar a la de Dusminguet o La Carrau.
EDR: Les cançons les signen tot el grup. No hi ha la figura de compositor i lletrista?
Tenim una premissa: el que fa el grup és de tots. Ja ho deia l’Ovidi: 'Tot és de tots’. És igual qui hagi fet la lletra i qui hagi fet la música.
EDR: Les lletres són combatives.
Entenem que les coses més importants d’aquesta vida són la lluita i l’amor. Per això fem aquest tipus de cançons.
Amb molta cura i paciència. Tenim ganes que el disc sone molt i que agrade a la gent. Hem dedicat molt de temps a fer-lo, pensem que el resultat és bo i n'estem molt contents.
EDR: Al full de promoció hi ha declaracions d’il·lustres seguidors com Xavi Sarrià, Cesk Freixas o Anna Gabriel.
És guai. Són gent amb qui ens uneixen moltes coses. Els hem conegut i hi hem fet amistat a partir de la música. A Xavi Sarrià el vam conèixer quan vam començar a tocar; després Cesk Freixas, i amb Anna Gabriel vam coincidir quan vam tocar al seu poble. Està bé que gent que has conegut als concerts després valore i estime la teua música.
EDR: Vau començar com un divertimento ovidià.
Som amics de la universitat i ens van demanar que férem versions d’Ovidi Montllor perquè s’obria el Casal d’Alacant. Va agradar i ens van començar a demanar que ho féssem en altres llocs. I de mica en mica va anar creixent el grup, sense pretensions prèvies.
EDR: Al principi tot eren versions d’Ovidi Montllor, després vau anar fent peces pròpies i ara ja pràcticament ha desaparegut l’Ovidi més visible.
No, l’Ovidi sempre hi és. A Motius (autoeditat, 2014) en vam fer dues versions i vam musicar una lletra inèdita d’ell, “Als bons amics per peteneres”. I en aquest disc hi ha una lletra d’ell, “Amor infinit”. Però si anem més enllà, l’Ovidi és a totes les cançons. Quan des de petit has mamat una manera de fer les històries, al final les cançons van en la mateixa línia: sempre de part dels bons i de l’amor.
EDR: Quin és el tret característic d’El Diluvi?
Creiem que volem fer mestissatge mediterrani. Agafem ritmes d’arreu del món però els toquem amb instruments propis de la Mediterrània. Compacta molt bé amb l’estil de festa major de poble. Entenem la música d’una manera similar a la de Dusminguet o La Carrau.
EDR: Les cançons les signen tot el grup. No hi ha la figura de compositor i lletrista?
Tenim una premissa: el que fa el grup és de tots. Ja ho deia l’Ovidi: 'Tot és de tots’. És igual qui hagi fet la lletra i qui hagi fet la música.
EDR: Les lletres són combatives.
Entenem que les coses més importants d’aquesta vida són la lluita i l’amor. Per això fem aquest tipus de cançons.