Text i fotos: Xavier Mercadé

“Cada dia sonem millor, creus que tenim futur en el món del rock?” comentava divertit en Quimi Portet en acabar el seu segon concert a la sala Razzmatazz (Barcelona), el passat 28 de febrer. Era el quart directe, si comptem els dos que van fer a Madrid una setmana abans, per presentar la capsa de cinc discos Historia de una banda (autobiografía sónica) (Sony Music, 2015), amb temes recuperats i regravats de Los Rápidos, Los Burros i un directe d’El Último de la Fila.

Ho podien haver fet sense estar-se de res, amb una gran operació de mercadotècnia, i fer-se seva la gira més multitudinària d’aquest proper estiu per tot l’Estat. Però ho reconeixia Manolo García durant el segon recital: “Aquest concert ha estat possible gràcies a l’amistat entre nosaltres i amb el públic, un agraïment i també una mica de nostàlgia”. I així ho van demostrar en directe en aquests concerts: un grup d’amics celebrant haver-se conegut, desenterrant velles cançons i gaudint-les en públic. Allargar-ho i fer-ho gran seria desvirtuar l’ambient gairebé familiar i de comunió que es va viure a dalt i a baix de l’escenari. “Som un conjunt, com els d’abans” reblava en Quimi al primer concert al Razzmatazz, mentre el públic descobria, assaboria i rememorava el bo i millor del seu repertori. Cançons ancorades en la memòria popular, vinculades a records, amors, joventut i instants recuperats del temps en dues nits (26 i 28 de febrer de 2016) irrepetibles.