La revista digital setmanal d'Enderrock
- 114
Estrenem un avançament del seu segon disc, 'Romàntic bruixot'
El rock destraler d'Espectres
.jpg)
Hereus del rock setanter, Espectres intensifiquen la "mala llet" en el nou disc, que es titula 'Romàntic bruixot' (Microscopi, 2016) i sortirà a la venda aquest divendres, 18 de març. A EDR parlem amb el líder de la banda, Marc Espectre (veu i guitarra), i avancem dues cançons que són dos cops de puny sonors: "Absolució" i "Perdó".
Text: Sandra Tello. Fotos: Lluc Miralles
Què té de romàntic un bruixot?
I d'aquesta canya n'ha sorgit "Absolució"?
Aquesta cançó és un tro, amb una lletra certament nostàlgica i una tornada de pop salvatge d'una potència que recorda el rock d'estadi. La introducció i els versos s'han de degustar amb paciència per arribar al gran clímax final.
Un exemple representatiu d'això seria l'altra cançó que estrenem en exclusiva EDR, "Perdó"?
Un bruixot és un romàntic per definició... És una persona connectada al més enllà i que no es deixa guiar per allò establert ni per la societat, sinó que segueix el seu instint. Són aspectes que s'han perdut moltíssim avui en dia i que volem reivindicar en aquest disc. Tot i que no hem d'oblidar la transcendència de les bruixes en la nostra cultura, i com el sistema les ha intentat esborrar del mapa. El proper disc potser els el dediquem.
Vau deixar empremta a Abans no s'acabi el món (La Produktiva Records, 2013). Tres anys més tard, sembla que el món continua girant al voltant del sol, però les cançons continuen sent tan sentenciadores?
Es mantenen al mateix nivell, la intensitat vital és la mateixa, tot i que des del punt de vista sonor hem incrementat la potència i la mala llet. Crec que en el panorama musical actual hi ha moltíssima qualitat, però es troba a faltar una dosi de mala hòstia musical i de canya. Amb aquest disc ens hem volgut desfogar en aquest sentit. I d'aquesta canya n'ha sorgit "Absolució"?
Aquesta cançó és un tro, amb una lletra certament nostàlgica i una tornada de pop salvatge d'una potència que recorda el rock d'estadi. La introducció i els versos s'han de degustar amb paciència per arribar al gran clímax final.
Musicalment, de quins mestres del rock beveu?
Les influències del disc són tantes que són innumerables... Per citar-ne algunes, hi ha una gran part de bandes que van acabar de madurar plenament a final del 60 i principi del 70, com els Beatles, Led Zeppelin o The Doors (amb picada d'ullet al títol del tema que obre el disc, "Esperit de dors"). D'altra banda, hi ha una influència enorme de bandes posteriors i més modernes, com The Cure, Pixies, Pavement, The Cult, Sparklehorse, Beck, Flaming Lips, White Stripes... De l'escena catalana ens han influït molt també grups molt propers, com els insubstituïbles Surfing Sirles (que compten amb la col·laboració estel·lar d'en Guillem Caballero a les tecles), en Pau Riba, en Sisa o el ja en categoria de mestre Adrià Puntí. Tot i així, crec que Espectres han sabut madurar i destil·lar un estil completament propi i original.
Un exemple representatiu d'això seria l'altra cançó que estrenem en exclusiva EDR, "Perdó"?
És un hit de pop rock, senzill i directe, en el qual es pot notar la influència de moltes bandes dels 80 i 90. Amb unes guitarres marca de la casa Espectres, una manera de fer informal i aquest punt alegre que sovint desprèn la banda.