EDR : Ginestà, la cura entre el brogit

Sortegem dues entrades dobles per a aquest 10 d'abril a la sala [2] de l'Apolo de Barcelona

El debut amorós
de La Folie

La il·lusió del debut es palpa en cadascuna de les cançons de La Folie. El grup barceloní ha publicat recentment el seu primer disc, 'Traficants de somnis' (Petits Miracles, 2016), un recull de les emocions més sinceres de la banda, liderada per Paula Giberga (veu) i Andreu Roig (composició i guitarres). A final de setmana presentaran l'àlbum a la sala [2] de l'Apolo de Barcelona, i a EDR parlem amb la cantant per conèixer la proposta i sortegem dues entrades dobles per al concert (participa al sorteig en aquest enllaç)!
Text: Elisenda Soriguera. Fotos: Patricia Burrieza
Fem un viatge en el temps recent, el 2015. Ha estat l'any dels premis a La Folie: Concurs de Joves Talents de Castelldefels, Concurs de Covers del Cruïlla i Track Vendrell, gràcies al qual heu pogut enregistrar el primer disc, Traficants de somnis. Què ha suposat per a vosaltres el fet de rebre tots aquests reconeixements?
Gràcies a un dels premis hem pogut gravar el disc, i és una de les millors coses que ens han passat. Poder-te pagar un disc avui dia és força complicat, i guanyar-ho en un premi és molt gratificant. En el pla personal és una pujada d'autoestima molt bonica el fet que la gent valori d'aquesta manera la teva música i el teu projecte, que el tens a dins i encara no ha sortit del tot a l'exterior.

Arran del concurs Track vau podeu anar als estudis La Casa Murada a enregistrar les cançons. Expliqueu que la paraula uneix les vostres sonoritats variades: pop, funk, reggae i soul. Què vol comunicar La Folie?

Jo crec que és emoció pura i dura: traiem tot el que tenim a dins, i per això no podem dir que tinguem cap estil concret. Tota la banda entenem la música com a emoció, i d'aquí és d'on surten la majoria de coses que pensem. Les cançons parlen de la mort, del futur, de les relacions que no funcionen, d'esperança, de projectes i de vida.



Al disc heu tingut bones complicitats. Per l'estudi hi va passar Joan Rovira, que us acompanya a la cançó homònima. Teníeu clar en quina volíeu que cantés?
Sí, sabíem que encaixava amb el nostre projecte, volíem que s'hi sentís còmode, i "Traficants de somnis" s'adiu bastant a ell. A més ha estat disposat a fer el que calgués. Quan fas les coses amb il·lusió trobes gent que hi està predisposada, com ha passat en aquest cas.

En cançons com 
"Àvia" trenqueu amb els tòpics de l'amor romàntic que es perpetua...
aquest tema parla de les meves dues àvies i vol explicar una relació molt especial amb una figura que tots apreciem. El missatge que n'extraiem és que l'amor romàntic no només s'ha de sentir per una parella. Hi pot haver persones a la vida que et poden fer sentir coses molt més especials i profundes.

El 10 d'abril presentareu les cançons a la sala [2] de l'Apolo de Barcelona. Què prepareu?

Una meravella. A més, hi vindran els col·laboradors del disc, i serà el tret de sortida de tota la feina que hem estat fent no només per al disc sinó des de fa més temps, en la penombra.