1. Millorar i reordenar les ajudes als festivals i abordar-ne el marc legal futur. 
2. Acabar amb la criminalitzció de les sales de música en viu: els concerts són cultura. 
3. Aconseguir que els grans equipaments (Palau, Auditori i Liceu) actuïn com a amplificadors de la música del país. 
4. Culminar la reconversió pendent del sector fonogràfic. 
5. Incrementar les beques de creació per a projectes culturals. 
6. Impulsar un nou marc legal que permeti sortir de la precarietat contractual i fiscal a gran part de la professió. 
7. Consolidar l’Acadèmia Catalana de la Música i garantir la diversitat i pluralitat de les entitats del sector. 
8. Assolir una major incidència al país des del Mercat de Música Viva de Vic i la Fira Mediterrània de Manresa. 
9. Consolidar les ajudes a la internacionalització de la música catalana. 
10. Apostar per l’objectiu d’apropar-se a Europa: 1% de la població catalana amb formació musical. 
11. Implantar estudis tècnics professionals en l’àmbit de la música. 
12. Impulsar la música als mitjans públics: iCat.cat ha de tornar a emetre per la FM. 

Pel que fa als principals indicadors de la indústria musical, cal destacar entre les conclusions de les dades presentades que la indústria del directe repunta amb una lleugera recuperació positiva en la facturació i els ingressos per drets d’autor, tot i que els festivals i les sales veuen un futur incert. La indústria discogràfica catalana cau a un nou mínim històric i no aconsegueix resultats positius amb els formats digitals, amenaçada cada cop més per un mercat globalitzat. Els circuits musicals i els equipaments públics catalans guanyen públic i concerts gràcies a l’optimització de les programacions.

L’enquesta de consum musical assenyala un canvi d’hàbits, amb un rècord d’assistència a concerts i una recessió del model festivals: la música en català es reforça en directe. Discogràficament parlant, la llista d’èxits catalans aconsegueix bons resultats, tot i reduir la producció fonogràfica, i per estils, es registra un rècord històric del jazz, i en canvi baixen clàssica, folk, cançó i música infantil.

Els consellers de Cultura de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià defensen la idea de treballar d’igual a igual entre els territoris de parla catalana per enfortir el marc cultural i de llengua.