EDR : Lluís Gavaldà: «Afrontem els concerts amb tota la il·lusió del món i encara més»

Escolta la cançó que el quartet femení dedica a la plaça gracienca, avançament del seu nou disc

Las Migas, de passeig a la plaça del Diamant

Aquest divendres 11 de novembre es publica el nou àlbum de Las Migas, 'Vente conmigo' (Concert Music, 2016), on el quartet de flamenc-cançó amplia horitzons estilístics. Per anar fent boca, parlem amb elles i tot escoltant una de les cançons del nou treball, una versió particular de "La plaça del Diamant", de Ramon Muntaner
Text: Jordi Martí Fabra. Fotos: Miguel Pereira
Las Migas van preparar la seva treballada versió de "La plaça del Diamant" per estrenar-la a la Diada de l'Onze de Setembre del 2012. Des d'aleshores l'han interpretat als concerts, tant a Catalunya com arreu. "I de fet, és sempre de les que més agraden, a Sevilla, a Alemanya o allà on sigui", comenta la guitarrista Marta Robles, que completa la formació actual amb Alba Carmona (veu), Alicia Grillo (guitarra) i Roser Loscos (violí). Fins ara, però, no havien tingut ocasió de gravar-la. L'harmonització i els arranjaments propis del grup, sobre els quals ha treballat la producció Josemi Carmona, donen com a resultat una intensa versió de gran personalitat, plena de detalls, que contrasta amb el tractament de la composició original de Muntaner, del 1982. "Com sol passar amb aquest grup, a cada compàs hi ha deu idees!", conclou la violinista, Roser Loscos.
   


Anteriorment el grup ja havia publicat una altra cançó del nou disc, "Calma", presentada amb el corresponent videoclip. El títol i l'ambient recollit de la cançó són com una presentació de la situació actual de la banda, explica la cantant Alba Carmona: "Calma és l'estat en què ens trobem ara mateix, com a músiques i com a persones. El tema el vam triar com a primer senzill perquè representa una aportació una mica nova respecte al que havíem fet fins ara: ens apropem una mica més al pop. En general, aquest serà un disc canviant i arriscat. Hi ha elements diferents, aportacions de l'electrònica, etc. I el missatge global és positiu: s'ha d'arribar a la calma després de passar moments difícils".



En certa manera, Vente conmigo s'ha concebut com un disc de pop. "Tenim un estil personal prou definit per poder fer ja cançons que no siguin estrictament d'un estil ni d'un altre", diu Marta Robles . El sabor antillà és un dels ingredients principals de bona part del repertori (per exemple, es palpa en els cors de la peça que dóna títol al disc). I de fet durant tot el mes d'octubre i principi de novembre Las Migas estan immerses en una intensa gira que les du pels Estats Units de costa a costa, pel Canadà, Jamaica i Cuba. "És tota una aventura perquè no parem a les típiques ciutats grans, sinó que anem a tocar a llocs diguem-ne autèntics, centres culturals i universitats... a veure què ens depara l'Amèrica profunda", comenta Robles.

El guitarrista Josemi Carmona és qui s'ha fet càrrec de la producció del nou àlbum. "Som fans seves –confessa Alicia Grillo–; vam pensar en ell perquè té una visió molt oberta de la música, com ha demostrat extensament amb la seva obra, però alhora té un coneixement profund del flamenc. Ens ha ajudat a veure i a crear el disc que volíem, mantenint l'esperit del material que li vam presentar. De fet, ens va dir que aquest era un treball que ja estava molt fet, i això per a nosaltres ha estat molt gratificant."

Una altra cirereta de Vente conmigo és la veu de Miguel Poveda , que canta amb Alba Carmona a la cançó "Ojos grandes". "Aquesta és una cançó feta per a un curtmetratge que parla sobre el maltractament a la dona. Li vam fer arribar la proposta amb una il·lusió tremenda. I encara ens va fer més il·lusió quan va acceptar de col·laborar encantat –recorda Robles–. Fa il·lusió veure que tens el reconeixement de figures com ell. Poveda és com Josemi Carmona , en el sentit que té un coneixement ampli del flamenc, i també és un referent nostre de sempre.

De la formació de Las Migas que va començar a caminar el 2004, es manté la guitarrista Marta Robles, que considera que el grup ha sabut mantenir una personalitat constant i definida gràcies, precisament, al fet de ser un grup. "Els canvis no han suposat mai grans trencaments, sinó evolució; en ser un grup femení i coral, cada dona que hi ha entrat ho ha fet amb la seva personalitat i el seu caràcter per aportar. Avui dia hi ha pocs grups d'aquest tipus. Ketama, per exemple, també era així." I Roser Loscos, la violinista que sap enriquir la sonoritat del grup amb girs swing i manouche, hi introdueix un matís: "L'essència Migas és en bona part en la Marta i la seva musicalitat, i al seu voltant anem aportant les nostres personalitats".