Fito Luri és un gran desconegut pel gran públic i per bona part de la premsa especialitzada. Va formar part de bandes com Cafè París o Orquestra La Padrina i ja fa temps va iniciar una carrera en solitari. 'Planetes càlids' (Kasba Music, 2017) és el seu sisè disc, però el primer que treu amb una companyia discogràfica i que es distribueix arreu del país. EDR n'estrena la cançó “El poeta del carrer del vent”.

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Íngrid Picanyol

Qui és Fito Luri?
Sóc un cantautor. La definició que jo entenc de cantautor és la persona que canta el que escriu, i jo faig exactament això: escric i després canto el que he escrit. Vaig començar tocant la bateria i les percussions però de mica en mica m’he anat endinsant més en el món de cantar el que escric. Ara em sento més còmode amb aquesta etiqueta.

Havies estat a grups com Cafè París o Orquestra La Padrina i després vas començar una carrera en solitari una mica invisible.
Sí. És el sisè disc que faig. Ho he compaginat molt amb el teatre i la meva música no ha tingut gaire ressò fins fa poc, que m’hi he centrat més.

Per això és el primer disc que graves amb una discogràfica?
Sí. He vist que cada vegada vaig tenint més ressò a la zona on visc i que hi va havent més gent que em segueix. És un bon moment per mirar d’obrir-me més i donar-me a conèixer una mica més enllà de les meves contrades. Amb aquest disc el que busco és no conformar-me a tocar pels llocs on habitualment ja em moc, sinó mirar d’arribar a altres públics i a altres indrets.

El disc també és especial pel teu moment vital.
Sí. És un disc bastant optimista i carregat de simbolismes. Surto d’una època difícil, i hi he intentat plasmar les meves vivències dels darrers anys. Crec que ha sortit un disc molt positiu, amb molta força i que pot ajudar a tirar endavant i a no aturar-se per res.

És un disc d’autoajuda?
Depèn. A mi la música sempre m’ha ajudat, també escoltar cançons d’altres artistes. Ajudarà als que l’escoltin? No ho sé. La veritat és que els darrers temps hi ha hagut molta gent que m’ha dit que s’identifica amb una cançó en concret o que ha passat per tràngols similars als meus i que s’han sentit identificats en una cançó. Alguns m’han enviat missatges d’agraïment perquè una cançó meva els ha ajudat en un determinat moment. 

Quan reps aquests missatges què penses?
Una gran satisfacció. Veure que una cosa que has fet amb el cor, que ha sortit de dins teu, ha ajudat algú, és el millor que et pot passar. 

Estrenem “El poeta del carrer del vent”. De què va la cançó?
La vaig escriure pensant en el primer grup de música on jo vaig estar. Era un grup d’amics de l’institut i ens dèiem Om. Érem molt jovenets i no teníem ni idea que ja hi havia hagut un grup molt bo amb aquest nom... És un record melancòlic d’aquell temps en què ets molt jove, que pots amb tot i que les nits es fan molt curtes.