La revista digital setmanal d'Enderrock
- 166
discos
1 - Benvinguts (Jordi Fusté, Arturo Gaya)
2 - No tinc diners (Jordi Fusté, Arturo Gaya, popular)
3 - Pregó del Potaque (Jordi Fusté, Arturo Gaya, popular)
4 - Lo Potaque (Jordi Fusté, Arturo Gaya, popular)
5 - La Colometa (Arturo Gaya, Josep Lanau, popular)
6 - La ronda cantada (Arturo Gaya, Josep Lanau, popular)
7 - Ai Jaumet (Jordi Fusté, Esther Benet)
8 - Lo port (Jordi Fusté)
9 - Lo meu nom és Xeic (Arturo Gaya, Jon Gras)
10 - Romanço del poble ilercavó (Jordi Fusté, Arturo Gaya, popular)
11 - Plou quan plou (Ja baixen los tortosins) (Joan Salvador, popular)
12 - Cançó de bressol per despertar a la vida (Jordi Fusté, Arturo Gaya, popular)
13 - Jotes de ronda
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
No tinc diners
CD (DiscMedi, 2017)
DM-5240
Folk
31/03/2017
Si la música és popular quan s'inspira en el que passa al carrer, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han fet seva la frase 'No tinc diners': la més popular que hem tingut al nostre país des de l'any 2008, quan va començar aquesta estafa que en diuen crisi. El nou disc dels músics ebrencs inclou onze cançons inèdites amb temàtiques molt diverses: la crisi econòmica, l’exili dels refugiats, un romanço de cec sobre la història del poble ilercavó, una cançó dedicada a tots els racons del Port de Mont Caro, una adaptació de la popularíssima jota "Palomica", del Pastor de Andorra, o el poema "Lo meu nom és Xeic", de Jon Gras, al qual han posat música. Totes les cançons són de nova creació amb l’excepció d’una nova versió del "Ja baixen los tortosins", de Salvador Galdiri, on expliquen la naturalesa rural de les rivalitats tradicionals entre municipis. El disc conté també una pista extra en què comparteixen unes jotes a l’estil tradicional amb la rondalla de Guardet lo Cantador.
Arturo Gaya - veu
Quique Pedret - veu
Jordi Fusté - guitarra
Josep Lanau - acordió, teclats, contrabaix, veus
Kike Pellicer - baix, baix acústic, veus
Sergi Molina - bateria, percussió, gralla
Guardet lo Cantador - veus
