Text: Andrea Romanos. Fotos: Juan Miguel Morales
Oliver és una de les veus més singulars i creatives de la música en català. Enguany, el músic torna a l'atac amb noves llums, colors i personatges peculiars amb
Atlantis, versió corregida i augmentada de la primera entrega que va suposar
Pegasus (Sony Music, 2015). Amb tres blocs de quatre cançons, el repertori d’
Atlantis proposa un entramat conceptual existencialista que apunta a un mateix
leitmotiv: les persones.
El músic explica que la idea global del disc va sorgir veient dibuixos animats amb els seus fills, quan va comprendre que la destrucció d'una civilització tenia molt a veure amb el que volia explicar a l'àlbum: les relacions entre individus. La idea mitològica d'Atlantis és la que dona sentit a la creació: "A la Mediterrània es va fer un pacte de pau i Atlantis se’l va passar pel forro, i Posidó se’ls va carregar a tots. Amb les persones pot passar el mateix: en cinc minuts et pot passar la més gran de les putades i destruir-te la vida", explica el músic en una extensa entrevista a la
revista Enderrock d'abril.
De nou,
Joan Miquel Oliver ha tornat a treballar tot sol a l’estudi i ha escrit, enregistrat i produït tots els temes amb l’única col·laboració de Toni Toledo (bateria) i Toni Pastor (mescles). De fet, ell mateix atribueix la sonoritat electrònica de l'àlbum al seu caràcter asceta: "A l’estudi estic envoltat de màquines i andròmines de tota mena. Si gravés els meus discos amb banda segur que sonarien més orgànics", assegura.