Cantant, guitarrista i líder de la seva pròpia banda, Israel Nash també fa, de tant en tant, de productor. Tancats durant deu dies a un ranxo-estudi a Dripping Springs (Texas), ell i la seva banda van ser els encarregats de materialitzar en un àlbum les cançons del darrer disc de Joana Serrat en un procés on l'essència de la ciutat queda plasmada a les melodies.

Text: Andrea Romanos. Foto: Arxiu

Joana Serrat és una de les artistes de Catalunya amb més projecció internacional, i rep molta influència de bandes nord-americanes. Com adapta la seva música a l'escena estatunidenca?
Israel Nash: Crec que la música nord-americana és més una idea que un so particular. Es tracta de l'existència humana i de la percepció de la vida. Al final, es tracta de compositors que connecten amb el món que els envolta, que interpreten allò desconegut a través de la seva pròpia perspectiva i projecten aquesta imatge a través d'una cançó. A vegades, d'alguna manera, aquestes cançons i artistes connecten amb els altres i uneixen la gent. La Joana fa cançons d'aquesta manera i fa que la seva ànima vegi i senti el món que l'envolta i això la fa formar part de qualsevol escena que vulgui ser moguda i agitada.

Havies sentit parlar d'ella abans? 
I.N: La Joana és la meva companya de segell a Loose Music. Em va etiquetar en un post elogiant el meu últim àlbum i vaig pensar que devia tenir bon gust. Així que vaig escoltar el seu treball i vaig quedar hipnotitzat per la seva veu xiuxiuejant i expansiva sobre aquestes ones sonores. Em va semblar molt bo. I pocs mesos més tard, la meva dona va entrar a l'habitació i va dir: "Israel, hi ha una noia d'Espanya que vol enregistrar un disc amb tu". Jo sabia que era la Joana. Em va alegrar que truqués.

Com has treballat en la producció de les cançons?
I.N: Per a un projecte com aquest, una gran part de la producció gira al voltant de tenir les persones adequades, configurar un bon ambient i sentir que allò et permetrà capturar i crear. Així, vam portar la banda i el nostre enginyer Ted Young. La Joana va portar aquestes melodies genials, a les quals vam anar donant forma, i sortien de l'estudi a punt per anar al disc.

La Joana explica que ella, al final, tenia força clar com volia que sonés l'àlbum. Vas prendre moltes decisions?
I.N: La Joana definitivament sap què vol i té una gran determinació. El meu paper era intentar aconseguir que provés alguna cosa nova aquí i allà, i de vegades ella hi estava d'acord i altres no. Però aquesta és la manera com es fa l'art, amb gent que s'uneix i que troba inspiracions col·lectives i singulars. Passi el que passi, els compositors com ella ja estan produint les cançons abans que es facin. Jo he ajudat a dirigir el procés, però el procés es va iniciar abans.

El teu estudi és en un ranxo, lluny de la ciutat i de tot. Quina és la rutina de treball? S'hi crea un ambient especial que es reflecteix als àlbums?
I.N: Sí, per a mi la vibració és el conjunt i la configuració d'un registre. Així que quan els músics ho senten, això es percep en els registres. Per tant, sempre va ser un objectiu meu tenir un espai com aquest per crear i escriure i pensar el país. Allà és on pertanyen les persones penso. A la natura.

L'àlbum es diu Dripping Springs. Quanta de l'essència de la ciutat s'hi veu reflectida?
I.N: Dripping Springs és un lloc espectacular i sé que realment va marcar la Joana. En realitat, són la gent i les experiències les que formen un lloc. Una ciutat és molt poc sense aquestes coses, així que Dripping Springs reflecteix molt més que una ciutat. És una representació de qui és ella, una instantània de la seva vida i una experiència que tots vam compartir junts.