EDR : David Carabén guanya el X Terra i Cultura per «Tot són preguntes» de Mishima

El barceloní s'ha endut el premi Miquel Martí i Pol per la musicació del poema original de Joan Vinyoli

David Carabén guanya el X Terra i Cultura per «Tot són preguntes» de Mishima

La musicació de David Carabén (Mishima) del poema "Tot són preguntes" de Joan Vinyoli ha estat la guardonada del X Terra i Cultura, un certamen que impulsa el Celler Vall-Llach. El reconeixement està dotat de 5.000 euros i una obra de l'escultor Josep Bofill. Carabén ha rebut el Premi Miquel Martí i Pol de mans del jurat en un acte que ha tingut lloc aquest migdia a l’espai El Tros, del Celler Vall Llach, a Barcelona
Text: Redacció. Fotos: Juan Miguel Morales

Enguany han estat seleccionades com a finalistes les musicacions de "No he desitjat mai cap cos com el teu", de Vicent Andrés Estellés, a càrrec de Maria Arnal i Marcel Bagés; "Serenada d'hivern" de Josep Carner, interpretada per Víctor Bocanegra; "Adéu-siau, plaers del món", de Jacint Verdaguer, a càrrec d'Obeses, i "Salador Dalí" de Josep Palau i Fabre, composta per Toni Xuclà i interpretada per ell mateix amb Ramon Mirabet.

En una entrevista a Enderrock.cat, Carabén comentava el repte que havia suposat per ell la composició de la cançó, atesa a la brevetat del poema i la contundència "una mica equívoca" dels versos de Vinyoli. "Hi ha la constatació d’una monotonia, en les respostes que ofereix el món, contra la qual sembla resistir-se el poeta. M’hi sentia molt identificat en el moment en què em vaig animar a buscar-li música".

 

Els guanyadors de les darreres edicions han estat Mireia Vives i Borja Penalba (2016) per “Si no fores (no amb mi)” de Roc Casagran; Bartomeu (2015) per “Els amants” de Vicent Andrés Estellés; Judit Neddermann (2014) per “El fugitiu” de Miquel Martí i Pol; Toni Xuclà (2013) per “Aquesta pau és meva” de Salvador Espriu; Roger Mas (2012) per “Si el mar tingués baranes” de Maria-Mercè Marçal; Tomàs de los Santos (2011) per “Homenatge anònim XV” de Vicent Andrés Estellés; Joan Manuel Galeas (2010) per “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol; Òscar Briz (2010) per “Sense futur” de Salvador Espriu; Sílvia Pérez Cruz (2009) per “Covava l'ou de la mort blanca” de Maria-Mercè Marçal, i Clara Andrés (2008) per “Personatges” de Josep Pedrals.