Text: Andrea Romanos. Fotos: Juan Miguel Morales, Andreu Robuster i Noemí Elías
El 30 de novembre s'han complert 85 anys de la publicació del
Diccionari General de la Llengua Catalana, editat el 1932 i dirigit per Pompeu Fabra, i per rememorar-ho convidem els lectors d'EDR a fer memòria i enumerar les garrotades més melòdiques que ha patit la nostra llengua. Participa
a les nostres xarxes i fem engreixar la llista de reproducció!
Per anar fent boca, en repassem algunes de notòries. "Però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum", entonen
Sau a "Boig per tu";
Lax'n'Busto diuen a "Miami Beach" que "una bona pubilla no té res
que envejar" en lloc de "res a envejar";
Brams parlaven d'un "
Testic de Jehovà" referint-se a un testimoni;
Sopa de Cabra canvien l'enginy per l'
ingeni a "Hores bruixes"; a
Els Pets no els importa "
el demés" si "Ella m'estima", però realment haurien d'estar preocupats per "la resta";
Albert Pla provoca amb la repetició del pronom
hi a "El caganer" –"hi ha d'haver-hi un caganer"–... Fins i tot
Manel, grup que acarona cada paraula, ha tingut alguna flaquesa: "Sembla tan clar que ens equivoquem com que
ho anem a fer", canta Guillem Gisbert a "El Miquel i l'Olga tornen", en lloc de dir "ho estem a punt de fer".
Ja sigui en concerts, en festivals o en la intimitat de casa nostra, de ben segur que tots els oients ens hem trobat corejant alguna vegada la tornada d'una cançó que conté algun tipus d'error lingüístic. Quines són les més emblemàtiques?