Ham es presenta com una proposta de pop atmosfèric en català. Les cançons del seu primer treball, Ham (autoeditat, 2018), que es publica avui, es mouen entre les temàtiques més personals i socials d'una realitat que dibuixa amb paisatges intimistes i una fusió de colors acústics i electrònics. Aquesta setmana vam estrenar dues cançons d'aquest delicat debut.

Text: Enderrock. Foto: Joel Kashila

La carta que trobarem a l'edició física del treball ens diu el següent: 'Et va atrapar un ham, ja fa un temps. Et va atrapar amb més o menys consciència de qui sostenia el fil'. Xavi Buixeda ens explica els perquès d'Ham i es presenta com una reivindicació de l'objecte físic del disc com un espai més profund de relació amb l'oient. Aquest primer àlbum d'Ham va ser llençat el passat dimecres 18 d'abril.



Detallem el significat de dues de les cançons d'aquest àlbum de debut, gravat als Estudis D9 de Terrassa i produït per Eduard Balaguer i André Nascimbeni –que recentment ha rebut un Grammy Latino per la seva feina amb Shakira–. Sobre la primera cançó, "Cel·la 72", Buxeda ens diu que la va escriure "després de llegir una notícia sobre una activista feminista que s'havia escapat de la presó, pensant en com costa a vegades aixecar el dia conscient de les injustícies que passen aquí i arreu del món. A vegades no ens deixen dormir". A més, Buxeda afageix que aquesta cançó "vol ser un clam a l'esperança i una manera de donar suport i força als injustament empresonats".



El segon dels temes, "Buidar el nostre record", parla "de quan et fas gran i veus com molta gent s'abandona a si mateixa, perd la seva essència, preferint opcions còmodes i fàcils. Parla d'aquesta pèrdua de l'essència d'un mateix per por i esgotament. Em destrossa quan veig amics meus abandonant-se a si mateixos".