El cantautor penedesenc Cesk Freixas publica el seu disc més explícit, directe i poètic. Es titula senzillament 'Protesta' (Temps Record, 2014) i vol capturar en dotze temes l’essència més bàsica de la cançó reivindicativa. L’ha enregistrat juntament amb el guitarrista i productor Víctor Nin als estudis La B Doble de Terrassa, i hi han col·laborat entre altres el pianista Sergi Carbonell ‘Hipi’ de Txarango i el cantant Julio ‘Malo’ de La Raíz. La cançó d’autor i el rock van de la mà en un cinquè àlbum que també inclou un DVD amb el concert de celebració dels deu anys de Freixas als escenaris.

Text: Roger Palà Fotos: Juan Miguel Morales

EDR: Protesta inclou un disc amb cançons noves i un DVD amb un concert enregistrat en directe. No és un format una mica estrany?
CESK FREIXAS: Aquest 2014 fem deu anys als escenaris i volíem publicar alguna cosa més que un simple disc. Aprofitant que vam fer el concert de celebració del desè aniversari a Luz de Gas, vam decidir enregistrar-lo en format audiovisual i editar-lo en DVD. Així doncs, Protesta és un àlbum doble: inclou el recital en directe, que és un repàs a les cançons més emblemàtiques que hem compost durant l'última dècada, i un disc amb cançons noves. És el primer cop que fem un DVD, i era un repte important, perquè som un projecte petit i amb poca infraestructura, però n’hem quedat molt satisfets.

EDR: Has decidit tiular-los senzillament Protesta. Volies reivindicar l'essència bàsica del gènere de la cançó d'autor?
C.F: En el terreny conceptual és un disc que pretén recuperar la idea més bàsica i radical de la cançó protesta. Durant molts anys he intentat buscar metàfores i aplicar-me una certa autocensura a l’hora de dir les coses, vigilar una mica el llenguatge perquè pogués arribar a més gent i que ningú es pogués sentir ofès. Aquí he decidit trencar amb això tant estèticament com musicalment. He fet el que m’ha donat la gana sense imposar-me cap autocensura. El disc és una aposta per continuar explorant la sonoritat que vam presentar al disc anterior, Tocats pel foc (Temps Record, 2012). És l'intent de consolidar una veu més personal tant a nivell musical com literari. 

EDR: Dius que fent cançons t'havies arribat a autocensurar. Això vol dir que ara has fet un disc més pamfletari?
C.F: No vull que les meves cançons siguin pamflets, però he intentat recuperar aquella naturalitat que tenia els primers temps a l’hora de dir les coses. La situació que vivim exigeix un posicionament clar. Com a lector de poesia i persona que s’interessa pel llenguatge, he mirat d’aprofundir en una lírica, estudiar quins eren els meus punts febles, llegir moltes altres referències i millorar. Volia ser capaç de trobar un llenguatge explícit però a la vegada poètic. Les propostes musicals reivindicatives hem de fer un esforç per intentar plasmar en les cançons el que està passant al nostre país; la situació és exigent i per tant nosaltres també ens hem d'exigir.

EDR: El rock hi té molta presència...
C.F: Hem mirat d'aprofundir en l’arrel de cançó d’autor, però els arranjaments d’en Víctor Nin han portat les cançons a un terreny més contundent. Hi ha més presència de la guitarra elèctrica, i alhora també alguns temes que s’apropen a sonoritats més mediterrànies, que és un pas que feia molts anys que tenia ganes de fer. També hi ha cançons més fresques i festives, i alguns experiments. “No tenim por”, per exemple, és una cançó inspirada en la Primavera Valenciana que hem gravat amb un arranjament per a orquestra. Hi ha un tema amb piano i veu (“Brindo per tu”) amb en Sergi de Txarango, i un altre on recito una adaptació en català d’una poesia de Miguel Herández, “Sentado sobre los muertos”. En aquesta peça hi surt la veu del poeta en l’única gravació existent.