Manu Guix, a més de ser l'omnipresent mestre d’Operación Triunfo, és també compositor, director musical i, evidentment, un gran intèrpret. Ara afronta la darrera fase de la gira del seu últim i cinquè disc, 'Després de tot' (Música Global, 2017), amb concerts a la sala Apolo de Barcelona (14 de setembre) i a Calaf (16 de setembre), entre altres. Parlem amb el músic del que per ell és “el millor disc” de la seva vida i de com ha anat la reeixida gira d’aquest any.

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu Música Global

Després d’anys dedicant-te a la música, has arribat a ser un músic molt versàtil: ets compositor, professor, director i creador de musicals, productor… Però tu, de tot plegat, què és el que prefereixes?
Et mentiria si no et digués que realment el que em fa més feliç és pujar a un escenari i tocar les meves cançons. Sempre he fet de tot i porto tota la vida dient que a mi tant me feia, que era igual de feliç fent un musical que fent una banda sonora. Després d’aquest disc i de la gira m’he adonat que el em fa més feliç és això.

Abans de Després de tot, per això, feia cinc anys que no treies cap àlbum…
Sí, i va ser una aturada absolutament involuntària i del tot inconscient. Em van sortir molts projectes de teatre, vaig compondre, produir i crear el musical d'El Petit Príncep, vam crear també el musical de Molt sorroll per no res, programes de televisió i un llarg etcètera. Van ser cinc anys en què no vaig parar i, d’una manera inconscient, vaig anar encadenant un projecte amb l’altre. De sobte em vaig adonar que tenia la necessitat vital de tornar a compondre per mi i de dedicar uns quants mesos només a fer un disc. Vaig ser tan feliç fent Després de tot, que m’he promès a mi mateix que no faré mai més una aturada tan llarga entre disc i disc.

Què té de nou Després de tot?
No ho sé. El que sí que et puc dir és que és el disc del qual em sento més orgullós, dels que he fet. Vaig fer un hashtag en el procés de creació dient que era #ElMillorDiscDeLaMevaVida i realment ho penso així, és el millor fins ara. Crec que realment he fet un pas endavant pel que fa a composició, a arranjament, i sobretot en les lletres. És la primera vegada que a l’hora de fer una cançó no havia de pensar què volia dir, sinó que abans de compondre-la ja sabia què volia explicar, i crec que això és molt important que sigui així, almenys per mi. Estic molt més content de com han sortit les cançons amb aquest procés creatiu.



Per què fas les teves lletres en català?
És el que per mi és natural, no és cap mena de declaració d’intencions, ni res. Ara mateix, com em sento més còmode i més de veritat és component en català i m’agrada fer-ho, i ho seguiré fent. Això no vol dir que el següent disc que faci no sigui en castellà. Tinc moltes ganes de fer també un disc en castellà i el faré segur i de manera bastant immediata. Però mai deixaré de fer cançons en català.

Ara just engegues la darrera fase de la gira...
Engeguem la recta final però encara no estem acabant. Hi estarem ben bé un any sencer: vam començar el febrer passat i crec que fins al febrer del 2019 durarà segur. El que passa és que després del gruix de concerts de l’estiu, ara ens en quedaran uns deu o dotze només. El que tinc molt clar és que vull celebrar un gran concert de final de gira, que ja estem començant a preparar, on la farem bastant grossa.

Amb la gira has recorregut bàsicament territori català. Per què, si ets conegut a tot Espanya, almenys per OT?
No ho sé, ha anat així, jo no me n’encarrego. Sí que m’encantaria fer concerts en català per la resta de l’Estat i t’asseguro que en farem. Jo tinc moltes ganes d’anar a tocar per les terres valencianes, on encara no ho hem fet i estem rebent moltíssimes peticions, ho farem molt aviat. Crec que per tocar a la resta de l’Estat m'esperaré. Em fa més il·lusió fer-ho amb un projecte en castellà.

Quina seria la millor anècdota de la gira?
Hi ha hagut concerts que m’han sorprès molt. Per exemple, un parell de nois joves em van contractar per anar a tocar a la sala Queens de Mallorca, una discoteca sense escenari ni piano de veritat. Però a mi em venia de gust fer-ho de tota manera. Vam arribar allà i em van demanar que toqués cançons d’Operación Triunfo i versions internacionals. Vaig plantejar un concert de moltíssimes versions i, de sobte, a la segona cançó la gent em va començar a demanar que toqués les meves cançons. Vaig acabar tocant tot el disc Després de tot i se les sabien totes. Va ser una autèntica passada. Una cosa que no m’esperava gens, i els organitzadors encara menys. Es va convertir en un dels concerts més especials. Com tens pensat compaginar els concerts finals de la gira amb la nova edició d’Operación Triunfo?
Ho compaginaré de tal manera que no podré fer mai les proves de so. Jo seré a l’acadèmia fins a les 8 del vespre i els concerts comencen cap a les 9, així que hauré d’anar directament als bolos.

Quins propers passos o projectes prepares?
Ara estem acabant els assajos de La jaula de las locas, que estrenarem al teatre Tívoli a final de setembre. Aviat també engegarem, d’aquí a un parell de setmanes, la nova edició d’OT. Una vegada acabada, la meva idea és fer dos mesos de vacances i no fer absolutament res. I de cara al 2019 ja disc nou, no sé si serà un disc en castellà o en català, però disc nou segur.