Els quatre membres de Los Mambo Jambo (Dani Nel·lo, Ivan Kovacevic, Dani Baraldés i Anton Jarl) poden comptar amb tots els dits de les mans els anys que fa que toquen junts. Per celebrar la dècada de concerts, el grup de r'n'b clàssic s'ha vestit amb un acompanyament de dotze músics per engistrar un disc d'aniversari, que porta el nom d'Arkestra i que s'estrena avui. Conversem amb els integrants de la formació sobre tants anys de música als escenaris. 

Text: Enderrock. Fotos: Arxiu grup i Xavier Mercadé.

Ja són deu anys de trajectòria. Quin balanç en feu?
Dani Nel·lo: No en podem estar més contents. Quan vam començar amb la banda no teníem unes expectatives gaire definides, només tocar la música que ens venia de gust sense pensar on, com i per què. Això és el que hem fet i el que hem de seguir fent.

Les expectatives eren diferents tractant-se de música instrumental?
D.N: El fet de pensar que un grup instrumental de rock'n'roll i rhythm'n'blues pot fer gires sense parar durant deu anys i tocant tant en festivals com en sales o auditoris ens fa pensar que no tot està perdut. Les dictadures del mercat tenen escletxes per on es filtren projectes com el nostre. D'altra banda, som conscients de les limitacions de fer música instrumental, però alhora també en som dels avantatges, perquè hem pogut tocar a Mèxic, el Brasil, Àustria o Sèrbia i ens hem entès de meravella amb els diferents públics gràcies al fet d'expressar-nos en el llenguatge universal que és la música.

Què voleu expressar amb aquest llenguatge?
D.N: El nostre missatge és la música en si mateixa, el ritme i les melodies. Un dels nostres actius més potents ha estat i és el directe. Des del principi vam sentir que a dalt d’un escenari els quatre ens atrevim a tot, a tocar on sigui i amb qui sigui. No de manera competitiva, sinó amb la convicció de saber que hi deixem la pell. Cada bolo és com si fos l’últim, i això la gent ho sap percebre.

El vostre estil ha canviat al llarg d'aquesta dècada?
D.N: Al llarg dels anys hem anat afinant. Creiem que a partir de l'anterior disc, Jambology (Buenritmo,2016), vam fer un pas endavant tant en la composició com en els arranjaments. El so 'jambofònic' ha passat de ser una barreja d’estils a ser el nostre llenguatge, cada cop més personal. L’objectiu és el de sempre, que algú senti dos compassos de la nostra música i la pugui reconèixer. 
 
El nou àlbum segueix la línia de Jambology o és una evolució?
D.N: Després de tres àlbums ens venia de gust tenir sensació de sorpresa, i no repetir la rutina de composició, gravació, promoció i gira, com hem fet els darrers anys. Quan vam pensar en la possibilitat d’interpretar el nostre repertori amb el suport d’una gran secció de vents i una guitarra addicional, se'ns va il·luminar la cara. Ja sabíem que seria una feinada i que a la pràctica seria més complicat, però ja ens agraden els reptes!
 
I per què porta el nom d'Arkestra?
D.N: El fet de dir-li Arkestra ha estat per separar-nos una mica del paradigma típic de big band. No tenim ganes de ser una altra banda de swing. Arkestra, a part de ser una picada d’ullet a la Sun Ra Arkestra, mostra una naturalesa més salvatge, exòtica i una mica anàrquica. A més, hi hem afegit un parell de temes inèdits i hi hem convidat el gran David Pastor amb la seva increïble trompeta.