Presenta al Sónar un espectacle lluminós ple d'elements atmosfèrics

Els vallesans Balago fa tretze anys que estan en actiu, i l'any 2001 van publicar el seu primer disc, titulat Erm (Foehn Records, 2001), compost per David Crespo i Jordi Soldevila, amb la intenció de plasmar un llenç sonor que partia de l'abstracció. El següent treball va arribar el 2004, El segon pis (Foehn Records), amb una nova aportació: el sàmpler. El tercer, D’aquii (Foehn Records, 2008), és un àlbum en solitari de David Crespo que es caracteritza per la plasmació dels sentiments de tragèdia. Dos anys després van publicar Extractes d’un diari (Foehn Records, 2010), un disc més extravertit i melòdic que els anteriors. La banda defineix el seu procés d'evolució com "un esforç per reinventar un estil gens definit sense caure en la monotonia".

El grup es va decantar per l'electrònica pel fet d'haver crescut envoltats de teclats. "Durant les dècades dels vuitanta i noranta d'una manera o altra tothom volia tenir un sintetitzador per poder introduir sons, textures... que no s'havien utilitzat abans o no s'havien popularitzat", indica David Crespo. El fundador de Balago afirma que no s'han de posar adjectius a l'electrònica, perquè simplement és música. "No fem música de ball, i això ha de quedar clar. De vegades el terme electrònica sembla que va implícit a la nit i per tant a la festa, però és evident que és molt més que això. Pot ser un complement per a qualsevol grup i qualsevol estil, o el grup en si pot estar només compost d'aparells electrònics. És un tema logístic més que no pas estilístic, perquè amb aparells electrònics pots fer música clàssica, per posar un exemple. Crec que hauríem de parlar només de música i no fixar-nos tant en l'adjectiu."

Balago està format per David Crespo, Guim Serradesanferm i Roger Crespo, i han actuat a diferents sales barcelonines com l'Apolo, l'Heliogàbal, el Razzmatazz, la Bikini i la Bee Cool, entre d'altres. També han actuat en alguns escenaris europeus i americans, i a festivals com el Primavera Sound, el BAM, l'Off Festival i el Mercat de la Música Viva de Vic. Els garriguencs s'estrenaran aquest any en concert al Sónar amb un espectacle lluminós ple d'elements per crear una atmosfera adient: "El directe és rigorós i prescindim de l'ordinador per poder-ho tocar tot amb sintetitzadors i sàmplers", diu Crespo.

El seu darrer disc, Darder (Foehn Records, 2013), aporta una nova sonoritat respecte als anteriors. El defineixen com a "fosc, però brillant, melòdic i força rítmic". Van decidir crear atmosferes estranyes i molt orgàniques amb un toc apocalíptic per desprendre emocions i sensacions: "Sempre ens hem mogut en la melancolia i en tot allò que és més negre que blanc, per tant el disc segueix el mateix discurs però sempre mirant endavant per no repetir la fórmula".

El trio garriguenc ha tingut moltes influències musicals de diferents èpoques, entre les quals destaquen els grups més gòtics: "Nosaltres no anem vestits de negre –necessàriament– perquè no estem estereotipats ni formem part de cap col·lectiu absurd, però la majoria de segells i grups que ens han marcat són més gòtics que una altra cosa. Justament com que no som sectaris, independentment de les nostres preferències –que hi són– ens pot influenciar absolutament tot per acabar creant la nostra pròpia proposta".