Doctor Prats saben encendre la flama del públic, i potser per això els seus seguidors van creixent exponencialment. Els concerts de la banda de Terrassa ja són una cita obligada per a la gent que freqüenta els festivals d'estiu. Però com viu el grup tot aquest fenomen? Com influeix en la seva carrera? Hem parlat amb ells i ens han comentat algunes de les claus que els fan ser com són.

Text: Marcel Pujols i Isaïes Albert. Fotos: Blanca Uroz i Xavier Mercadé

"Cada cop hi ha més festivals i cada cop són més específics. N'hi ha de més o menys multitudinaris. La nostra experiència és al·lucinant. Anys enrere, quan tocava amb altres projectes, n'hi havia pocs i costava molt vendre entrades. Ara n'hi ha infinits més i el nivell d'acceptació del públic és acollonant. El cas del Canet Rock, amb més de 20.000 persones, és un exemple de bona salut dels festivals."

"Al voltant d'un trenta per cent dels nostres concerts són a festivals, i aquesta xifra va en augment. Això és per dos motius; d'una banda, cada cop hi ha més festivals, i molts prosperen i acaben sent molt potents, i d'altra banda, el grup va creixent i cada cop hi participem més. També tenim el privilegi d'haver sortit a tocar a fora, i quan ho hem fet per norma general ha estat per tocar a algun festival." 

Quan Doctor Prats parlen de sortir a fora, no es refereixen a creuar una simple frontera. Parlen de viatges en majúscules.

"Destaquem el concert al Fuji Rock del Japó. L'experiència va ser brutal, amb gairebé 15.000 persones cantant en català."

Música i festa són trets distintius del col·lectiu terrassenc. Aquesta unió és clau per entendre el seu encaix a les cites festivaleres. No entendríem el seu xou sense l'actitud del públic als festivals, com tampoc entendríem un festival en el qual no muntessin la gresca amb la seva gent. 

"Fem música festiva, que no vol dir que sigui per als festivals, tot i que sí que hi va lligada. Des que vam començar veníem d'altres projectes encarats al mestissatge, les músiques ballables... I a mesura que ha anat caminant el projecte hi hem anat introduint estils com el pop. Però sí que és veritat que la manera que coneixem de defensar els directes és molt festiva i és el que més ens agrada. És quan som més nosaltres mateixos." 

A l'hora de treballar un concert a un festival, els autors de Venim de lluny (Música Global, 2019) s'ho prenen molt seriosament. Són concerts que entren en una inèrcia de música contínua i de públic amb esperit festiu incansable. Per això afronten aquestes cites amb una mentalitat diferent:

"Avesats a fer concerts més petitons o tocar a sales, els concerts als festivals han de ser més dinàmics. Canvia la manera d'expressar-se i comunicar-se amb el públic entre cançó i cançó. Això ho vas agafant amb el temps. De vegades hem canviat repertoris en funció del lloc on hem tocat. Al principi ens va costar una mica, però amb el temps hem vist que la mateixa connexió que pots tenir tocant la guitarra davant una persona la pots tenir amb vint mil." 

De tothom és sabut que els cartells dels festivals incorporen multitud d'artistes i grups. Això fa que les nits s'allarguin fins a la matinada, però ells tenen clara la seva preferència respecte als horaris. Tot i així, quan l'ocassió ho mereix esperen gratament fins a trenc d'alba:

"Just en aquest Canet Rock tocarem els últims, un fet força excepcional. És un cas especial, perquè poder tancar aquest festival és un moment màgic i ens fa molta il·lusió. En general, però, solem tocar més aviat. Crec que el públic s'està acostumant a veure concerts més d'hora. Nosaltres ho estem notant. És part de la concepció europea i funciona molt bé: tens més energia, tant el públic com la banda. Preferim tocar quan el sol se'n va que no quan surt."