Presentem "Un passeig per Lovaina", una cançó del quart disc d'Un Tal Pere, que veu avui mateix la llum. Es tracta d'una peça emotiva dedicada a Toni Comín, l'exconseller de Salut de la Generalitat de Catalunya a l'exili des d'octubre de 2017. La separació de la família, especialment de la seva parella i de la filla és el que ha impulsat a Pere Traserra (Un Tal Pere) a escriure “Un passeig per Lovaina”, en referència a la població on resideix actualment. A banda de ser-ne el destinatari, Comín participa a la cançó tocant el piano. De tot plegat n’hem parlat amb Traserra i amb l'exconseller
 

Text: Redacció. Fotos: Josep M. Montaner / UCE i arxiu de l

"'Un passeig per Lovaina' podria ser una cançó dedicada a tot l’exili i als presos polítics", explica Pere Traserra, "però l’he personalitzada amb en Toni Comín per l'amistat que ens uneix. La idea és molt senzilla: és un passeig per Lovaina, la ciutat on és ara. Hi passeja el Toni amb la seva parella i la seva filla, imagino que és diumenge i que no tenen gaire coses a fer…"

Però no només li ha dedicat una cançó a Comín, sinó que Pere Traserra ha implicat l'homenatjat a l'enregistrament. "Jo sabia que el Toni tenia estudis musicals i li vaig proposar que toqués el piano a la cançó. Però si només el tocava ell em sembla que li faltava alguna cosa. Al final també hem incorporat un segon pianista, que és un nen de 12 anys de Terrassa que es diu Marc. La primera part de la cançó la fa el Toni, que ha treballat un arranjament expressament, i la segona el Marc. Per mi té un doble significat: no toca la segona part perquè no hi és i alhora simbolitza un relleu generacional".

 

"Un passeig per Lovaina" és una cançó d'Un llarg hivern, el quart disc d'Un Tal Pere. Un treball amb un so que ha de marcar les properes referències del cantant establert a Terrassa. "Qui repassi la meva discografia veurà que aquest és un disc diferent", explica el músic, "el primer el vaig gravar jo sol, veu i guitarra. En el segon ja hi vam afegir una mica d’instrumentació, uns violins, per exemple. El tercer va ser una passa endavant i ja hi va haver una producció que ens acostava al grunge, encara que pel que fa a la veu va ser un intent fallit. I aquest és el quart. Entre el tercer i aquest hi ha hagut naixements i se’ns ha complicat la vida. Aquest torna a ser un disc amb una instrumentació senzilla, amb dues cançons que només són de guitarra i veu. Però aquest so és el que marcarà el futur d'Un Tal Pere". Amb aquest disc, a més, Trasera vol destinar part dels beneficis al Projecte Lliures d'Òmnium Cultural.

L'EXPERIÈNCIA DE COMÍN

Un Tal Pere
“El Pere és de la colla de la meva parella, el Sergi, de tota la vida i som molt amics. Quan van acabar l’escola, tota la colla van muntar una companyia de teatre amateur que es deia 'Somni al Terrat' i així han mantingut el vincle. El Pere sempre deia que volia cantar i un dia es va posar a fer cançons. Els seus amics mai havien imaginat que ell apostaria tan fort per la seva vocació de cantautor però ell va anar fent sense defallir. Tanmateix, l’hem anat seguint sempre i vam anar al primer concert. Quan vaig haver de marxar, la colla ho va viure molt intensament. També va ser un xoc per a ells. M’han vingut a veure, han acompanyat al Sergi i la Laia tot aquest temps…“

“Un passeig per Lovaina”
"Un dia el Sergi em va dir que el Pere havia fet una cançó inspirada en l’exili i me l’havia dedicada. És una cançó preciosa. Aquesta cançó m’emociona molt. Al final em va regalar la pista de piano. Em va proposar que la gravés jo i em va dir que la modifiqués tant com volgués. Jo soc més intèrpret que compositor però vaig fer un arranjament de piano per adaptar-ho una mica al meu gust sense modificar les harmonies de la cançó. Em va dir que per ell era molt emocionant que jo toqués el piano i que amb això ja en tenia prou, que si jo volia que ho mantingués en secret i que no ho posaria als crèdits del disc. Però jo li vaig dir que podia posar-ho tranquil·lament. A mi m’agrada molt. Crec que l’emoció l’ha portat a fer una peça d’una gran qualitat”.

La gravació
“El Pere em va enviar la cançó en diversos formats: veu sola, piano sol… Vam haver de buscar un estudi i el vam trobar a Anvers. Pocs dies abans del dia que havíem d’anar a gravar ens van confinar a tots, aquí a Bèlgica. Hi vam anar igualment però quan hi vam arribar estava tot tancat. I han anat passant els mesos… Durant el confinament vam localitzar un estudi a Brussel·les, que és on ho vam gravar quan es va acabar la quarantena. Ho hem gravat a un estudi on es fan la majoria de bandes sonores de gran part de pel·lícules europees francòfones. Hi havia una sala on hi cabia una orquestra simfònica sencera.”

De classicisme vienès
“Jo soc molt de música clàssica. Quan he anat a alguna ràdio que hi havia un piano i m’han demanat que toqués alguna cosa he tocat Llach, però quan estic sol a casa meva toco Bach, per exemple. Hi ha uns autors que, per mi, són grandiosos i quasi mai no surto d'aquests: Bach, Mozart, Schubert i Brahms. M’obsessiono amb obres concretes i puc estar un mes enganxat a un preludi d'“El clavecí ben temprat”, per exemple. Sóc molt del classicisme vienès. I també m’agraden molt Beethoven, Schumann i Haydn. De Beethoven, el que m’es m’agraden són els concerts per a piano i orquestra, però és clar, no tinc cap orquestra…”

El poder de la música
“Per mi la música ha estat molt important en la formació del caràcter. Això val per a tot: per a la vida, per a la política, per a la filla… Aprendre música i a tocar el piano em va educar a tres nivells. El primer és el nivell emocional, dels sentiments. T’ajuda a exterioritzar els sentiments. Només per això la gent ja hauria de fer música perquè en general tenim una educació emocional lamentable. El segon nivell és el matemàtic, perquè la música és matemàtica pura. Les regles del joc són rigoroses i t’ajuden a estructurar i ordenar el cap. El tercer és la disciplina. No es pot aprendre un instrument sense l’esforç i la perseverança. Jo dec molt a la música, sense ella no seria el mateix. L’error més gran de la meva vida va ser quan als 19 anys vaig haver de triar i vaig escollir la carrera universitària en lloc de la música”.