Redacció: Andrea Romanos. Fotos: Xesa
L'efecte papallona és un concepte que s'inclou dins la Teoria del Caos, i que ve a dir que dos fets en principi allunyats i de dimensions totalment diferents poden, en realitat, tenir una estreta relació. "El més menut i insignificant canvi pot produir una enorme reacció", aquesta és la idea principal que vol transmetre
El Blüe amb el seu nou disc. El videoclip està enregistrat en un bar de Vila-real i presenta un joc de llums i ombres que s'entrellacen entorn a una sola idea: l'autèntica revolució neix en un mateix, i és el primer pas per ser lliures.
L'aventura musical d'aquest jove de Castelló va començar amb només 16 anys. Al cap de poc temps Pérez ja gravava els primers temes, estrenava maquetes, participava en concursos i oferia concerts arreu del País Valencià. Set anys després, se sent plenament satisfet d'aquesta trajectòria, però admet que no sempre ha estat un camí de roses: "He patit moltes decepcions amb gent que em pensava que era legal, i m'han censurat a molts llocs que mai m'hauria imaginat", diu l'MC. Entre els seus objectius, a més a més, hi ha el de posar en el mapa el nom de la ciutat que va el veure néixer: "Castelló és un forat negre dins la música en valencià. Ni el públic, ni les associacions, ni tan sols nosaltres mateixos confiem en els grups de la meva terra, per molt potencial que tinguin".
El procés d'elaboració del disc, explica el cantant, es va engegar gràcies al seu tema "Silenci". El bon funcionament de la cançó li va permetre contactar amb gent com Ivan Gosp (
Aspencat) o
Bezeta. Amb el segon va començar a preparar l'aspecte instrumental que volia que tingués el disc, amb l'ajuda dels productors. Les bases electròniques es compaginen amb altres de més clàssiques a
Efecte papallona (Full Basstards, 2014), i a partir d'aquí les lletres es van anar plasmant.
Al seu darrer treball,
El Blüe recull el que ja havia estat fent a les seves maquetes i aposta per unes lletres detallistes, sense perdre l'essència de carrer i sostenint-se líricament sobre els pilars de l'estètica, l'amor i la ràbia. Són paraules reivindicatives en un gènere, el rap, que és crític en si mateix: "Intento convèncer l'oient que el canvi que busquem, i que penso que la societat en general necessita, depèn del que fem nosaltres, i el primer pas és que comenci dins nostre".