Daniel Sàez presenta avui el segon senzill d'El llautó. El disc ve acompanyat d'un videoclip fet pel mateix músic que il·lustra la cançó que dona nom al single. Es tracta de la músicació d'un poema d'Elena Sixto que pot ser el principi d'un bona relació creativa. La segona cançó del disc és "Amors humans", una peça on Sàez s'esbrava i treu la mala llet

Text: Redacció. Foto: Fotograma de "El camí".

“El camí” és un poema d’Elena Sixto. Presentar-lo en un senzill deu voler dir que t’ha impactat. Com va anar la trobada amb aquest poema?
Suposo que connecta amb el meu moment vital. A banda de la part estètica, que la trobo molt bona. Jo vivia a Amposta, he trencat amb la parella i he tornat a Barcelona. És un poema fragmentari que l’Elena va anar escrivint en diferents moments. No és una narració lineal. El poema comença dient que 'de vegades el camí et du just en direcció oposada'. Aquest primer vers va ser important per mi, m’hi vaig sentir reflectit. I hi vaig anar trobant coses personals. Parla de la pèrdua i de voler seguir endavant.

Us coneixeu amb l’Elena Sixto?
Sí, però encara no gaire. Ella és poetessa, pagesa i fa disseny gràfic. Vaig anar a casa seva perquè tenia ganes de conèixer-la i ens hem engrescat a fer un projecte junts, amb cançons meves i poemes seus. Però “El camí” encara no forma part d’aquest nou projecte.

La teva cançó es completa amb un clip que has fet tu mateix.
Sí, és un clip molt senzill que és molt il·lustratiu del que va explicant el poema. Si t’hi fixes surt una parella i a poc a poc es van allunyant fins que un dels dos desapareix i arriba un tercer. Estic en un moment no gaire agradable i miro de treure el millor de mi. En comptes d’anar fent pena, creo. A més, quan estàs sol, tens més temps per crear i és com si et baixés la tensió. El temps passa més lent.



L’altra cançó és “Amors humans”, que parteix dels casos de pedofília en el si de l’Església.
Aquesta té mala llet. A mi em violenta molt el tema i els voldria tallar la polla. És una cançó visceral, de venjança. No es tractava de justícia. Les cançons surten de dins i tenen la seva pròpia dinàmica. Mentre l’anava escrivint m’anaven agafant ganes de fer mal. Hi ha una poètica perquè hi ha un joc que va encadenant els mots… però no li treu la mala llet. Jo no he viscut aquest tema però he sentit comentaris adreçats a un menor que conec i que em van violentar molt. El que passa és que no és gens recomanable que es faci el que jo dic a la cançó: que li tallin el penis.

Aquest és el segon senzill d’un disc que es diu El llautó. Quan sortirà el disc?
No sé si sortirà mai. Ho he parlat amb la gent d'El Mamut Traçut i jo em sento còmode si vaig traient senzills. No soc un artista conegut i ningú no em reclama culturalment i socialment. Per fer un disc has de desconnectar molt de temps de la teva realitat. Prefereixo anar fent senzills d’una o dues cançons. De moment no m’ho plantejo.