Després d’anys vinculat al punkrock vallesà, Bastards publica a la fi el seu primer disc d’estudi, 'Arrels, lluita i punkrock' (Tropical Riot,2020), un treball amb 10 talls que vesteix tota la filosofia de la banda, i que, segons ells mateixos, es pot resumir com a “ S.T.P (Sempre Tindrem Problemes), i que som punks propers als 40 anys, però amb ganes de seguir donant per sac.”

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu del grup.

En el nou disc, d’arrels, de lluita i, sobretot, de punkrock, n’hi ha molt: “Arrels perquè són històries i vivències que han passat a la nostra ciutat i a la nostra terra; lluita, tant la lluita social, com també la lluita interna i personal de cadascú; i punkrock, perquè és el que som”, descriu Bastards. Les seves lletres contestàries i contundents, i la seva crítica social els defineix en una època en què, segons ells, “té mé sentit que mai”. I encara afegeixen: “sembla que el punk s’hagi adaptat a la societat, però no per això deixa de tenir sentit. Que els pijos vesteixin samarretes de Ramones i no sàpiguen quin disc és el "Rocket To Russia" és insultant, que a les botigues d’Inditex s’hi venguin samarretes dels Clash o dels Pistols, és una vergonya. Però, al final, la culpa és nostra per no haver fet una revolució a escala mundial de punks saquejant i cremant aquestes tendes”.

Però malgrat que la lluita ocupa una bona part de la temàtica del disc, també hi deixen espai per la tendresa, amb temes com “Abraça’m” o, fins i tot, “Estarem amb tu”. “Els punks també ens enamorem, també sentim i també plorem, i no passa res”, explica la banda, “també podem cremar containers i exaltar a la violència, mentre li diem a la mare que l’estimem”.



Pel que fa a les arrels, el grup sent un fort orgull vallesà. Concretament del Vallès Occidental que els ha criat i que, ells ho tenen ben clar, ha estat bressol del punk català. “El Vallès és un territori que ha estat lligat al punk desde sempre i sempre hi hem gaudit de bona salut”, comenta Bastards, posant d’exemple a grups referencials com Código Neurótico -que participen al darrer track del disc-, Ostia Puta, Nekrofilia, o Inem Kilers, a més, de “l'exercit de bandes que van venir després”. “Sempre ens hem sentit orgullosos de ser d'aquí i del que hem tingut, encara que, actualment, és bastant depriment per la manca d'espais i bandes”.

Tot i així, Bastards considera que mira el futur amb certa actitud positiva, malgrat saber “el futur de merda que ens espera”. Potser precisament per això, tenen un ull també posat al passat i tot el disc desprèn cert punt d’enyorança. L’àlbum, a més de publicar-se en format digital, es ven també en format vinil.