La guineana Nakany Kanté descobreix avui el quart disc, De Conakry a Barcelone (Kasba, 2020), un recorregut entre la terra natal, que la va criar, i la terra que l’acull ara. L’àlbum, enregistrat entre totes dues ciutats, guineana i catalana, aplega deu talls inèdits que transmeten l’arrel africana de la música, però que beuen de diferents influències i confluències. Descobrim en prímicia el tema que tanca el disc, “La Paix”.

Text: Èlia Gea. Fotos: Cesar Zúñiga.

Pop mandingo, soukous i algun deix de música llatina impregnen el disc en què la “La Paix” s’integra. La cançó, com bé anuncia el títol, tracta de la pau (“paix” en francès, idioma oficial a Guinea Conakry). Però d’una pau que va més enllà, d’una pau terrenal que busca la fi de totes les guerres, tot i que també una pau globlal i alhora íntima, construïda a través de l’amor, una pau diària i interpersonal, explica la cantant i compositora de De Conakry a Barcelone. “No volem la pau que ens venen, volem la pau de veritat -es reafirma Kanté-. A vegades algú vol convèncer-nos del que no és, sempre els governs i poderosos volen imposar-nos la seva pau, la que a ells els interessa. Però la veritat, acaba imposant-se. Tots mereixem la pau en les nostres vides”.

I tot plegat, ho embolcalla Kanté amb uns ritmes potents, enèrgics i ballables i és que, com diu ella mateixa, "a l'Àfrica, tot, absolutament tot, es pot dir cantant i ballant". A més, per vestir aquest tema compta, a més, amb les veus del cantant i compositor Mû Mbana, el duet raper Pinan 450F i la banda de hip-hop electrònic de Las Bajas Pasiones.