Jaume Arnella és un dels valors més sòlids de la cançó popular catalana si l’entenem en el seu sentit més autèntic: els repertoris que sorgeixen del poble i que tenen més voluntat de ser cantats pels seus contemporanis que no pas de perviure en el temps. Tot i això, és l’autor d’un grapat de cançons que traspassen generacions i que ajuden a compondre el retrat d’un temps i d’un país. Avui estrenem la cançó "Ja n'hi ha prou", una peça que el músic va compondre el 2009 i que fa un temps havia deixat de cantar. Les actuals circumstàncies polítiques l'han animat a recuperar-la i, per primer cop, deixar-la enregistrada

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Juan Miguel Morales.

Allunyat, voluntàriament o per força, dels circuits comercials, ja fa temps que Arnella s’autoedita els discos. “Les discogràfiques volen gent jove i jo no vull que ningú em consideri un tap pels nous talents. Em faig els discos a casa… i vaig fent”, diu amb la sornegueria de qui se sap alliberat de tota pressió i fa temps que ha esdevingut un creador lliure.

El confinament el va enganxar repassant cançons amb el seu bon amic i còmplice habitual Rafel Sala. I, malgrat la distància, van aconseguir tirar endavant un disc. “Ens vam anar enviant els arxius per Wetransfer”, comenta. A finals de març el disc ja estava enllestit i el cantant establert a Santa Eulàlia de Ronçana el va desar a un calaix esperant temps millors i es va abocar a les xarxes, on va penjar una cançó cada dia.

Ara el disc ja és al carrer en format físic. Es diu Com t’ho diria? Cançons de confinament (autoeditat, 2020) i és un recull de nou cançons de diverses procedències que per diversos motius encara no havia publicat. Hi trobem, per exemple, l’adaptació al català d’una cançó popular italiana “A prop de la platja” que Arnella modifica per dedicar a la gent de l’Open Arms. O “Frangossyriani”, un rebétike grec adaptat pel mateix Arnella a partir de traduccions franceses que li explicaven els grecs que li van ensenyar. Al disc, el cantant també recupera enregistraments amb Raquel de Cornudella i amb Josep Martí ‘Triquell’ de la Granadella.

Qui vulgui el disc se l'haurà de suar perquè no el trobareu a les botigues. Potser als directes? "Depèn. De vegades no me'n recordo de portar-los, de vegades els porto i em fa vergonya demanar que me'l comprin…". Sempre queda la possibilitat de fer una comanda per internet. "Sí, si algú m'escriu i el vol, jo l'hi enviaré. Però ha de mostrar molt d'interès".