Parlem amb el sextet del Baix Camp sobre el nou disc 'Erial'

Segonamà: «'Erial' fa referència a un territori indòmit on és difícil que pugui néixer cap nova espècie»

El grup del Baix Camp presenta el tercer disc, 'Erial' (Música Global, 2020), que remet a un indret per descobrir on és difícil que neixin noves espècies. Amb una dècada de trajectòria festiva, Segonamà practica un r’n’b personal i elaborat, amb cançons creades amb lletres crítiques i reflexions d’amor. En parlem amb el vocalista, Òscar Ruiz
Text: Biel Mayans. Fotos: Gerard Cardona.


Què significa Erial?
El títol fa referència a un territori indòmit on és difícil que pugui néixer cap nova espècie, i les poques que hi viuen són especials. Amb la nostra música ha passat una cosa similar, perquè ens havíem trobat en un descampat on no hi havia res, i a poc a poc hem fet brollar un nou estil que ara sí que ens representa. Erial no deixa de ser una idea que aglutina i tanca tot el disc. El 2021 Segomamà farà deu anys i per nosaltres l’evolució sonora ha estat un procés natural.



De tots els temes del nou àlbum, quin creieu que representa millor la nova essència lletrística i musical de Segonamà?
Ho tenim claríssim, musicalment anem cap a la sonoritat d’"Aquelles tardes", perquè té una aura que ens agrada molt. Si ara haguéssim de posar una etiqueta a la nostra música, ens agradaria que fos r’n’b en català. En aquest disc hem fet un pas ferm en direcció al que vindrà. Intentarem aprofundir més en aquest estil musical, perquè en català pot molar...

Al disc hi ha una sola col·laboració de la germana del cantant, Alba Ruiz. Per què?
En aquest treball no hi havia prevista cap col·laboració, volíem que fos un disc cent per cent Segonamà. Sempre havíem treballat amb altra gent però ara tocava fer-lo tot sols. Volíem gravar un disc definitori. No hem buscat cap altre músic ni cantant a canvi de trobar el nostre propi camí. El tema "Tornem a casa" el vaig dedicar a la meva germana ara fa dos anys pel seu aniversari. Ella va néixer el 8 de març, el dia de la dona treballadora. La cançó és tan seva que, quan vam decidir que havia de formar part del disc, la vam haver d’enregistrar conjuntament. A més, ella ha estat la supervisora de les lletres, perquè també és poeta i en aquest disc participa també a la cançó "La ubicació", que vam escriure entre els dos. Sempre he necessitat la seva aprovació per poder tenir la tranquil·litat que tot era correcte.



El 2021 el grup celebrarà 10 anys. Com valoreu aquesta trajectòria? 
Seguim sent la mateixa banda de fa anys, set músics que hem ajudat a fer créixer el grup. Ens hem fet grans però recordem moltes bandes de quan vam començar i no n’hi ha cap que continuï en actiu. Aquesta nova etapa l’encetem amb il·lusió i moltes ganes.

Podràs llegir l'entrevista completa al número 311 de la revista Enderrock, a quioscos i llibreries a partir de desembre.