Ja fa dos anys que Ivette Nadal i Pascal Comelade es van unir per publicar un petit però fructífer EP, de tan sols dues cançons, sota el nom d''Arquitectura primera' (Discmedi, 2018). D'aquella llavor, en va néixer una petita gira i una amistat i connexió que ha portat els dos artistes a col·laborar de nou per crear un llarga durada: En nom de la ferida (autoeditat, 2020). El disc veu la llum avui en la seva versió física, però per la digital haurem d'esperar encara una setmana més. En descobrim una de les peces que el conformaran: "Passejant per Barcelona" 

Text: Èlia Gea. Foto: Carles Aledo.

"Passejant per Barcelona" és una cançó original del referencial Quico Pi de la Serra i va ser el mateix Comelade qui va proposar de versionar-la i donar-li una nova vida. No obstant això, Nadal reconeix que des del primer moment va connectar amb la cançó: "La vaig començar a cantar, i m'hi vaig sentir molt identificada. Jo no canto mai res amb què no em senti identificada, de fet soc bastant antiversions perquè em costa cantar coses que no he escrit jo, però, amb «Passejant per Barcelona», vaig pensar que els sentiments que s'hi descrivien els podria haver tingut jo. M'hagués agradat escriure-la jo". Amb aquest tema, a més, tots dos artistes fan una mena d'homenatge a Pi de la Serra, "a la seva feina i a les grans cançons que ha fet", comenta Nadal.

La vida de Barcelona
La ciutat comtal és un tema recurrent entre les cançons i poemes que configuren En nom de la ferida, amb constants referències a la Barcelona modernista, Ciutat Vella o el barri de Gràcia, fins a esdevenir un personatge més de l'àlbum. "Barcelona m'enamora molt, pels seus personatges i tots els colors i gent diferent que acull", admet la cantant i poetessa, que afegeix tot recordant amors i desamors i primeres vegades sobre un escenari: "Hi he passat estones importants a nivell emocional i artístic".