El músic reedita el disc de debut amb cançons i versions inèdites, i ens l'explica

Nil Moliner sap que, ara més que mai, cal seguir ballant

Fa tot just nou mesos, Nil Moliner debutava amb el primer LP, 'Bailando en la batalla' (Sony, 2020), però evidentment la presentació del disc i tota la gira posterior prevista es va veure truncada per la pandèmia. Ara el músic dona una segona vida a la seva primera creació, en forma d’un doble disc en què, per un costat, hi reedita l’àlbum de manera íntegra i, per l'altre, amb un nou recull, hi aplega diferents versions que ha fet ell mateix de les seves cançons, a més de dos temes inèdits
Text: Èlia Gea. Fotos: Fotograma.



 
“El que pretenc amb la reedició és que la gent s’esvaeixi, desconnecti i hi trobi un moment de calma, de viure, remoure, plorar...”, explica Moliner. I és que a la nova refererència Bailando en la batalla: ahora más que nunca (Sony Music, 2020), hi ha moments per ballar, de la mà de temes com “La Bestia” o “Bailando”, és clar, però també per reflexionar o emocionar-se. “Al cap i a la fi és un disc molt autobiogràfic”, comenta l’autor, “hi ha cançons de tots els estils, perquè, com sempre dic, intento posar la banda sonora perfecta per a cada lletra”.
 


Aquesta reedició, com no, també serveix per poder allargar la vida del disc: “Era necessari mimar-lo una mica més”, argumenta el músic, ”i així m’he pogut permetre el luxe de fer col·laboracions amb molts amics i artistes que admiro”. I és que dels tracks que configuren Bailando en la batalla: ahora más que nunca, ben bé un terç són cançons en què el músic els canta acompanyat. A “Bailando”, per exemple, tema amb què arrenca el disc, hi participa Lennis Rodríguez, “una artista que jo ja seguia d’abans, que treballa molt i té una vibra superguai”, explica Moliner, “i em vaig imaginar “Bailando” amb un toc de música llatina i va ser l’excusa perfecta per col·laborar amb ella”. També va comptar amb el seu amic Álvaro de Luna per “Mis Cicatrices” o amb la veu de Yoli Saa, de la qual se’n confessa enamorat.
 


Però, amb tot plegat, potser la col·laboració més especial és la de Lourdes Alarcón a “Mi religión”: Alarcón va ser l’afortunada en guanyar un concurs de versions que va impulsar el mateix Moliner a través del seu canal de Tik Tok. El premi era, precisament, passar un dia amb ell a l’estudi i gravar el tema plegats. I dit i fet. “És una noia molt guai i amb una veu increïble.” La iniciativa va sortir de l’artista en un exercici de 'memòria històrica' de la seva pròpia trajectòria, recordant com eren els inicis de la seva carrera en el món de les versions, i com li hagués agradat poder comptar amb una oportunitat així.
 


Així i tot, malgrat que Nil Moliner hagi construït la seva carrera amb les covers com a ciments, no vol dir que fer-ne de les seves pròpies peces sigui bufar i fer ampolles: “És molt més complicat perquè ja vens viciat. T’havies esforçat per fer el so perfecte per a l'original, i l’exercici de fer-la diferent costa. Però alhora és molt guai allunyar-se i fer una peça teva des d’una altra perspectiva”.
 
#CoverTV3
I de cover en cover, Nil Moliner ha acabat per jutjar-ne. I és que el músic és un dels cinc artistes que participen al programa Cover de TV3. “És una iniciativa increïble; m’arriba a enxampar fa uns anys i soc el primer a presentar-m’hi!”, valora l’artista. El seu rol en el programa, que ja és a punt d’acabar, era d’aportar les seves cançons perquè altres les versionessin i triar la seva preferida -després que el jurat format per Marc Bala, Manu Guix i Elena Gadel les reduïssin a cinc elegides-. I la favorita va acabar sent “Déjame escapar” d’Aliena, de la qual Moliner se’n va enamorar: “és increïble, fins i tot me la poso al matí per animar-me!”.