El músic ens parla del disc 'Massa a prop del sol' i els seus dos primers clips

Les cançons de l'any de la pandèmia, per Pau Olivé

Pau Olivé és la meitat de Splac, i hereu directe via sanguínia de Melodrama. El músic barceloní acaba l’any amb la presentació de 'Massa a prop del sol' (autoeditat), un recull de 10 cançons compost i enregistrat al llarg d'aquest 2020. El títol de l'àlbum neix d'una frase de la cançó "No en tinc ni idea", que presentem, juntament amb "Ens multipliquem"
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Fotograma.


Massa a prop del sol fa referència al mite d’Ícar, fill de Dèdal, que tenia les ales enganxades amb cera i va volar massa a prop del sol i se li van fondre. És un sentiment personal típic de la meva edat, quan fas balanç i penses amb les coses que hauries pogut fer millor. No està fet expressament, però a totes les cançons hi trobo coses relacionades amb aquest sentiment. Per exemple, “Besa’m” parla d’una parella que es deixa anar a la terrassa d’un bar i jo penso que em va sortir perquè fins ara no havia idealitzat tant les terrasses dels bars… O “les 12 i 28” parla d’un tipus de confinament. Sempre hi ha la idea de tancament, estancament, de fer balanç… ”, explica Olivé.

Parlem dels dos primers clips del disc: “No en tinc ni idea” i “Ens multipliquem”, ideats i realitzats pel mateix Pau Olivé.

“No en tinc ni idea”


És la cançó d’on s’extreu la frase que dona títol al disc. Al començament s’hi veuen unes canonades, que suggereixen el laberint de Dèdal. El vídeo està farcit de plans estàtics del barri on visc, el Raval. La idea és suggerir estancament”.

“Ens multipliquem”


“És una cançó que parla de la humanitat com a plaga. El clip ho explicita molt. L’he fet a partir de dibuixos meus. Em vaig inspirar en els dibuixos de William Kentridge, un artista sud-africà que fa animacions amb carbonet, esborrant i tornant a dibuixar”.