'Quina nit' (Picap, 1990) és un disc indispensable per explicar l'evolució de Sau. Després de dos discos d'èxit ascendent, el reconeixement massiu els va arribar amb aquest tercer treball, que a més és el disc que conté l'èxit més esclatant de la banda: "Boig per tu". Per celebrar l'aniversari, Sau30 va fer un concert sense públic a l'Observatori Astronòmic Albanyà que ara ha sortit publicat. En parlem amb Pep Sala

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.

Quina nit (Picap, 1990) és un disc indispensable per explicar l'evolució de Sau. Després de dos discos d'èxit ascendent, el reconeixement massiu els va arribar amb aquest tercer treball, que a més és el disc que conté l'èxit més esclatant de la banda: "Boig per tu". Per celebrar l'aniversari, Sau30 va fer un concert sense públic a l'Observatori Astronòmic Albanyà que ara ha sortit publicat. En parlem amb Pep Sala.

Com va sorgir la idea de fer un concert a un observatori?
Quan vam acabar la gira l’any passat no en teníem ni idea de si tornaríem a fer coses. Però durant el confinament ens vam començar a trucar de nou. Estàvem a casa avorrits, sense poder sortir, i vam començar a gravar cançons. Quan es va acabar la quarantena ens vam trobar un dia per fer un dinar i ens vam anar engrescant. Ens ho passem molt bé junts, hi ha ganes, hi ha màgia… I vam decidir fer un concert especial basat en el repertori del Quina nit i amb unes quantes cançons més.



Per què en un observatori astronòmic?
Ens va sortir la possibilitat i la vam voler aprofitar. La llastima és que vam haver de fer el concert sense públic per qüestions òbvies. Vam contactar amb el Manel Buch, que és un director de cinema i gran amic meu. Ha fet una feina brutal, extraordinària. Com que no hi havia públic vam canviar una mica el concepte. Si n’hi hagués hagut, hauríem fet el concert sencer tot seguit, però sense vam pensar que podíem parar. I ja posats, no calia que ho gravéssim tot al mateix lloc. I vam buscar quatre localitzacions diferents: l’escenari de l’observatori; una petita illa que hi ha al mig del riu, a poca distància de l’observatori; a les grades de l’observatori i davant de l’edifici. Tot ho hem fet amb la nostra gent. En total és un concert més o menys d’una hora i mitja. Dissabte, TV3 n’emetrà un resum de 50 minuts., i s’ha posat a la venda en format DVD+2CD.

Sau i Sau 30 no són la mateixa formació, però tampoc no són formacions alienes. En directe no hi ha problema perquè Sau no pot tocar. Com es plantegen els discos per diferenciar-se de Sau i alhora mantenir-ne l’essència?
És que nosaltres no ens hem plantejat fer un disc; hem volgut fer un directe. Seria impossible tornar a gravar el Quina nit de la mateixa manera. Quan el vam gravar hi va haver molts problemes a l’estudi de Barcelona, els de Londres ja no existeixen… Nosaltres hem volgut tornar a cantar les cançons posades al dia, però tal com les fèiem amb Sau. No hi ha arranjaments nous i no hem volgut fer una nova lectura. És un disc en directe però sense públic.



Això coincideix amb l’edició d’un llibre també centrat en el Quina nit.
Sí, de casualitat. Em van venir a veure uns agents literaris amb una idea molt ficada al cap que escrivís unes memòries. Els vaig dir que no em venia de gust, però que si volien el que podia fer eren unes memòries de dos anys: 1990-1991, que van ser els anys del Quina nit. I els vaig dir que ho havíem de fer amb el Joan Capdevila. Ha quedat un llibre molt divertit. La gent de l’editorial ens ha dit que ens hem inventat moltes coses i és totalment al contrari: hi ha episodis que no hem volgut explicar. Van ser un parell d’anys que ens van passar coses molt divertides. Hem explicat coses de gent del grup perquè els ho hem pogut comentar i ens han autoritzat, del que no hi són hi ha coses que ens les hem guardades. I no em refereixo només a coses del Carles.

Com es dirà el llibre?
No ho hem acabat de decidir, però tindrà a veure amb el Quina nit. No et puc dir encara l’editorial perquè no ho hem signat i suposo que es plantegen sortir per Sant Jordi. Ens ha quedat un llibre molt directe, molt beatnik. Sembla que estiguem en un bar i expliquem batalletes.

Tornem a Sau 30. Hi haurà gira de concerts?
La nostra idea és fer-la, però tal com està el patí no sé si podrem fer-la. Tenim bolos concretats, però no estan signats ni tenen data perquè hi ha una gran incertesa. Tenim un bolo previst el 23 de Gener a l'Auditori de Cornellà, però no sé quan serà el segon. Suposo que tothom està igual.
  Fa tres o quatre anys que vaig dir que feia una aturada llarga i segueix sent una aturada llarga. Aquest any he fet un parell de concerts petits i el gener en tinc un altre de previst el 3 de gener a la sala Voilà! de Manresa. Són concerts puntuals que faig per retrobar-me amb seguidors i sortir a l’escenari, però sense intenció de fer una gira. Ara he muntat una productora i estem acabant un documental sobre un restaurant que hi ha a Tòquio que es diu Mibu i que només té una sala per a vuit comensals. Per fer el documental hem parlat amb els millors xefs del món: Ferran Adria, els germans Roca, José Andrés, Andoni Luis Aduriz, Massimo Bottura… que coneixen el restaurant i hi han estat. Hi ha molta feina i és un projecte molt ambiciós perquè el volem vendre a tot el món. També hi he fet la música i hem inclòs una versió en japonès de “Boig per tu”. Hi ha un client del restaurant que és cantant d’òpera i l’ha volguda cantar.