A qui li agrada la música ja ho sap, que el divendres és dia de novetats. I aquest tercer divendres de l'any, és el torn de LUW, el projecte en solitari del productor, guitarrista i compositor Lluís Costa. L'àlbum que estrena avui compta amb onze temes inèdits enregistrats al seu propi estudi a Girona durant la tardor del 2019, i revisats durant els mesos de pandèmia. Avui, en presenta el resultat complet, un compendi de melodies pop-rock que reviuen les influències musicals de l'autor, que van des de com Nirvana a The Cure, passant per The Beatles o Pearl Jam. Parlem amb ell sobre el que titula 'Viatge a la immensitat' (JBC Music, 2021)

Text: Anna Tisora. Foto: Arxiu.

Què significa LUW?
El nom de LUW és com un recopilatori com una sintetització de tots els noms que em diuen els meus amics. Hi ha qui em diu Lu, Luigi, Lue, Lua, bé, de tot! La W és només un fet diferenciador, ja que ara és important tenir un nom que no estigui agafat per mil altres bandes...

Després d'una notòria trajectòria com a productor i guitarrista, què t'ha empès a tirar endavant aquest nou projecte com a bandautor?
El projecte neix una mica per tornar a les meves arrels, però evocant l'aprenentatge que he fet fins ara -que em dedico a la producció i que mai he parat de fer cançons-... Per exemple, fa uns anys vaig fer un disc força instrumental, molt diferent d'aquest, i en aquell moment volia que hi apareguessin com menys guitarres millor. Ara, en canvi intento donar-los molta més força a les composicions. 

Com va ser el procés de gravació, en un estudi on acostumes a produir discos per altres músics?
Va anar bé! Va ser molt com qualsevol altre procés d'enregistrament d'un disc. Tot el disc es va fer al meu estudi de gravació a Salt, al principi vaig fer una maqueta quasi tot sol, i llavors vam dedicar dues o tres setmanes intenses a fer tot el disc. Ja estava acabat a finals del 2019, però amb tot el tema del confinament vaig tenir molt més temps per tornar a escoltar-m'ho, provar coses... al final ha acabat sortint una espècie de remescla del disc original. 

L'has fet i enregistrat pràcticament sol, però tot i això, has comptat amb més noms, oi?
I tant. Hi ha hagut més gent, com Toni Molina a la bateria, Manel Casadevall als cors, la meva amiga Marta Pérez, cantant de Les Anxovetes, ha posat les veus a "Mil Planetes", i també d'altres com el saxo d'Adrià Bauzó o el piano de Shanti Gordi.



En general, reivindiques l'ús de les guitarres en les composicions?
En aquest disc, totes les cançons s'han creat a partir de les guitarres, de totes maneres hi ha moments més elèctrics i d'altres més acústics. I en general, penso que el paper de les guitarres sempre s'ha reivindicat; fent una ullada pels grups que emplenen estadis en aquests moments, com Arcade Fire o Artic Monkeys, tots tenen les guitarres com a un component molt important. Tot i això, als mitjans hi ha molta presència de grups menys guitarrers.

Més aviat, t'inspira la música que emplena estadis, doncs?
M'inspira música de molts tipus, des d'Edith Piaf a Rage Against the Machine. Inevitablement, sempre busco que el que componc s'assembli a la música que he mamat des de petit, com Nirvana, Pearl Jam o fins i tot The Beatles. Amb LUW he buscat una mica aquesta sonoritat que em transporta a la música que a mi m'ha agradat sempre. 

I les lletres, com les has treballat?
He donat molta importància a les lletres: les he volgut posar al nivell de la música. Parlo de la Terra, del pas del temps, de l'enyorança, de somnis, etc. El disc es diu Viatge a la immensitat perquè és una reflexió sobre els sentiments, sobre la mort, la por, la imaginació, etc. 

Com teniu l'agenda de concerts per aquests mesos que venen?
Vam tocar al festival NEU l'any passat, però la resta de presentacions es van suspendre. Esperem que a la primavera la cosa s'hagi normalitzat una mica i poder fer les presentacions que calen d'aquí a l'estiu. Hi anirem en format quintet.