En una època confinada on tothom vol sortir de casa, L’Últim Indi ha fet un viatge sense moure’s de l’estudi passant per boscos, mars, rius i illes. L’exAmics de les Arts, Eduard Costa, ha gravat 'Arrapat a tu' (Clipper’s Sounds, 2021), un segon àlbum que canta a l’amor i serveix de bàlsam

Text: Marc Ferrer. Fotos: Juan Miguel Morales.

Per què has titulat el disc Arrapat a tu?
És el nom del primer tema, que parla de viure arrapat a l’amor. Tot el disc és un cant a l’amor i a cada cançó aporto diferents maneres de fer-ho. Arrapat a tu simbolitza, i ara més que mai, arrapat al cor.

En aquesta segona referència es nota que has begut de molts estils...
Sí, el disc és molt lliure estilísticament. Hi pots sentir des d’una cançó de música disco (“L’illa de les Papallones”) fins a una bossa nova (“Fills de la Terra”), una cançó només amb la veu i la guitarra (“Les dones muntanya”) o una altra amb aire soul (“Montserrat”). Ha estat un viatge de 12 cançons del qual he gaudit moltíssim, on hem anat jugant amb el que sentíem i el que ens venia de gust fer.

Tot i que és un disc d’amor, la natura és un recurs que has utilitzat en la majoria de cançons. Per què?
La natura apareix a moltes cançons, perquè l'utilitzo com un recurs poètic. Per exemple, “La serp muntanya avall” parla d’un riu, però realment es refereix a la idea de deixar-se portar. Totes les referències naturals tenen un sentit metafòric i poètic superior. És més, cadascú pot entendre aquestes metàfores com vulgui i pot anar tan enllà com pugui. La natura ens connecta a tots d’una manera o una altra, i a mi em permet parlar de moltes coses des d’un lloc que m’és familiar.



També has buscat que fos una música orgànica. Com ho has fet per aconseguir una sonoritat tan especial?
Aquesta sonoritat em surt, no és buscada. Cal dir que hem fet una feina molt xula amb en Pol Maresma, que és el coproductor del disc. Durant aquest últim any i mig ens hem assegut ell i jo per vestir el disc. Ell és multiinstrumentista i té un talent instrumental bestial. Durant el procés de gravació i producció ens animàvem l’un a l’altre per provar i afegir nous elements a les cançons. Hem anat creant el que ens venia de gust i el que sentíem en cada cas fins a assolir-ne el resultat final.

Has trobat el resultat que buscaves?
El primer disc també el vaig coproduir, amb Caïm Riba en aquell cas. Quan en el procés de producció m’acompanya algú amb un gran domini instrumental i tècnic, fa que el camí sigui un gaudi perquè podem explorar moltes coses, jugar amb estructures... I les cançons creixen moltíssim.

Com a creador musical en solitari, també deu ser molt interessant poder participar des de la primera paraula d’una lletra fins a l’últim detall de producció.
Totalment. Jo portava la cançó despullada a l’estudi personal d’en Pol, que és davant de casa meva, per tant, és un disc de Km 0. Ha estat fantàstic, perquè hem anat obrint i donant forma a cada tema. N’hi ha hagut que hem acabat en un moment, i altres que hi hem estat quatre mesos i ens hem adonat que al final no tenien res a veure amb la idea inicial. La gravació ha estat un viatge de descoberta.

El segon disc segueix la línia de L’Últim Indi (Guspira Records, 2019) però ha evolucionat. Com descriuries aquest canvi?
El disc ha nascut d’una sonoritat semblant a la que teníem amb el primer, però en aquest cas l’hem eixamplada. Ens hem atrevit a fer un pas més en el paisatge d’estils musicals. El productor Pol Maresma i el bateria Carlus Llamas han estat els meus còmplices per gravar el disc, sobretot després de la gira que vam fer a l’estiu, quan ja vam avançar alguns dels temes. En directe amb la banda vam agafar un múscul superinteressant i això ens ha permès treballar amb una desimboltura bestial. A més, això va provocar que en el moment d’entrar a gravar ja tinguéssim un feeling molt interessant des de la primera presa.
Has escrit i creat les noves cançons durant el confinament. Molta gent no ha pogut gaudir de la natura i, en canvi, aquest disc fa olor de bosc i de mar.
A mi m’agradaria pensar que a la gent que obri el CD i escolti el disc li arribarà una ventada d’aire fresc. Voldria que tinguessin la mateixa sensació que jo de sentir un riu, el bosc o el mar, i d’aquesta manera gaudir de la natura plena. El disc hauria de ser com aquests llibres que només d’obrir-los ja et transporten a molts llocs. Al cap i a la fi, penso que la música et permet caminar pel bosc, banyar-te en un riu, jugar al mar...

Segurament és un bon moment, perquè la gent necessita la natura més que mai...
Doncs sí. Si la meva música ajuda la gent a viatjar des de casa fins a tots aquests llocs, serà una passada.

Ara fa tretze anys que vas gravar el teu primer EP amb Els Amics de les Arts. Com valores la teva evolució des que vas començar i amb la posterior marxa de la teva antiga banda?
El camí que he fet ha estat al·lucinant. No m’ho podia ni imaginar quan vaig gravar el primer disc. Ha estat un trajecte meravellós de fer cançons, tocar-les i cantar-les en directe... a part del diàleg amb el públic. No m’hauria pogut ni imaginar que ara estaria presentant el meu segon disc en solitari.