La revista digital setmanal d'Enderrock
- 359
Repasem, un per un, els deu temes que el cantautor inclou en el nou disc
'Memòria' de Cesk Freixas, cançó per cançó
"Memòria" és l'únic títol que podia tenir el nou àlbum de Cesk Freixas. Un nou llarga durada de deu temes que en tracta molts més que deu, que fa retrospectiva en la història i s'endinsa en tot allò que ha deixat llegat en la cultura dels Països Catalans. 'Memòria' (U98 Music, 2021) són melodies que remeten a fotografies instantànies de moments que d'una forma o altra han definit el present; un recull d'històries que Freixas forja a partir de cerca, reivindicació i estima geogràfica. Tot plegat en una musicació que no s'allunya de la guitarra acústica i la cançó d'autor que sempre l'ha caracteritzat. El nou àlbum va aparèixer el passat 2 de març de 2021, el dia de l'aniversari de la mort de Salvador Puig Antich, un dels personatges a qui el cantautor fa referència a "Elegia", la sisena cançó del disc. Repassem tot el recull, fil per randa, amb l'autor
Text: Anna Tisora. Fotos: Juan Miguel Morales.
1. "Voler l'impossible"
"Resumeix molt bé l'essència del disc. Neix amb uns versos de Marià Villangoméz que diuen: 'voler l'impossible ens cal i no que mori el desig'. Per a la melodia, ens aferrem a una cançó original del grup eivissenc UC, i el resultat vol ser un viatge pels Països Catalans i en general, una defensa al nostre país amb tota la seva extensió geogràfica. Per visualitzar-ho, hi col·laboren la mallorquina Joana Gomila i en Panxo (Zoo), del País Valencià, i amb les tres veus donem aquesta visió més de país sencer. Vol reivindicar els Països Catalans en un moment en què el nacionalisme del Principat sembla visualitzar més la independència de Catalunya. Aquest és un tema prou recurrent en l'esquerra independentista i, els qui ens estimem els Països Catalans, a vegades ens mirem aquesta lluita amb cert escepticisme. És una cançó molt paisatgística i referencial".
2. "Quan no abrigui aquest món"
"És la cançó que m'ajuda a construir la idea del disc. Parla des del punt de vista d'un familiar, una persona molt propera, que té la malaltia d'Alzheimer. És el fil conductor del concepte del disc, de la memòria. Hi ha una idea més emocional, de les pèrdues, de tot allò que se'ns escapa, etc. És una temàtica d'impotència i que neix de la tristesa, però amb la música la vam intentar traslladar cap a un terreny més alegre i vitalista. Crec que ha quedat una cançó esperançadora, malgrat el contingut".
3. "Divisa"
"És una poesia de Joan Salvat-Papasseit. De fet, són fragments de dues poesies diferents, però que condueixen al mateix passatge. És la primera poesia que he musicat en aquest disc. Papasseit representa molt la poesia com jo l'entenc; també és un dels autors que vaig descobrir a partir de les recitacions d'Ovidi Montllor. És una poesia prou coneguda que altres artistes ja havien musicat anteriorment".
4. "Camins amples"
"Potser és la cançó més festiva del disc. És una cançó amb un missatge optimista, i segurament és la que s'escapa més d'aquesta visió documental o de crònica. Va néixer des d'un vessant festiu i l'hem portada cap a aquest terreny, tot mantenint l'estètica del disc i el tarannà acústic".
5. "Una pluja sense fi"
"Aquesta explica la història d'una dona que durant la Guerra Civil perd el fill. Els soldats se l'emporten cap al lloc de l'afusellament, i la dona va preguntant què li han fet al seu fill. Al final de la cançó se sent el sonall del fill que la dona porta a la butxaca. És una història que fa referència a la troballa d'un esquelet d'una dona amb un sonall de color vermell al costat, en una fossa comuna de la Guerra Civil. Jo he escrit la cançó a partir de la imatge gràfica d'aquesta instantània. M'interessava fotografiar musicalment aquest passatge que segurament es va produir en més d'una ocasió durant aquells anys".
6. "Elegia"
"És un poema musicat de Joan Brossa. Una lletra que parla de Salvador Puig Antich just quan l'acabaven d'assassinar. Li hem volgut buscar una estètica vitalista i d'anar cap endavant, amb una melodia terrenal. És una poesia molt interessant perquè és un sonet, i els sonets costen molt de musicar perquè tenen una estructura molt concreta: dues estrofes de quatre versos i dues de tres. És una estructura certament curiosa que al musicar-la, obliga a les repeticions. D'altra banda, cantar sobre Puig Antich representa recuperar un símbol molt contundent, algú que decideix enfrontar-se al poder a través de les armes amb tot el que això suposava en el seu moment, en plena dictadura franquista. Crec que són referents que s'acostumen a reivindicar poc, i en aquest cas i en aquest disc concret -que apareix en un moment de tanta desesperança i ràbia, que acaba tenint lloc als carrers-, crec que és important commemorar tots aquests personatges que, des de la lluita antifeixista, van saber explicar aquesta ràbia i lluitar amb dents i ungles, i amb violència, si feia falta, contra els poderosos".
7. "Ma llibertat"
"És una versió que hem fet d'una cançó original de Georges Moustaki, un cantautor d'origen grec, però que és autor de cançó francesa. Les adaptacions de la lletra són de Josep Tero i les musicacions les va fer Marina Rossell ara fa uns quants anys. Nosaltres les portem cap al nostre terreny per readaptar una vegada més aquests temes de Moustaki. "Ma llibertat" és una cançó que a mi m'agrada molt: parla de ser lliure, així com de la possessió i de la necessitat de deslliurar-nos de determinades coses materials per a poder aconseguir la llibertat".
8. "Vinc d'un lloc"
"Aquesta és una cançó que parla de la meva terra, de l'Alt Penedès. Intenta una vegada més ser molt descriptiva en l'àmbit geogràfic, i fa referència a la memòria més íntima, a la construcció de la meva persona a través de l'entorn, de tot allò que ens determina el lloc on vivim. És una cançó que em va portar a fer una investigació relativa al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on vaig rebuscar entre cançons populars de taverna, i la melodia està inspirada en aquestes cançons i procura mantenir l'estètica tradicional".
9. "Zona especial Nord-Est"
"És una cançó que fotografia un tall de carretera durant les protestes de la sentència pels presos polítics. És un petit homenatge cap a totes aquelles persones represaliades que han hagut de veure com se'ls obrien causes judicials per sortir a manifestar-se. És una cançó que explica aquest moment que vam viure fa un any i mig".
10. "No passareu!"
"És una versió d'en Xavier Ribalta, un cantautor de les Terres de Ponent que va fer una cosa molt interessant en el seu temps. Va musicar uns versos d'Apel·les Mestres, un poeta de casa nostra que durant la Primera Guerra Mundial va escriure "La cançó dels envaïts" que popularment es va convertir en el "no passareu": el crit simbòlic antifeixista a casa nostra. Nosaltres hem reversionat aquesta cançó que Ribalta va popularitzar i que és molt significativa del moment en què vivim. Ens hauria de fer pensar que una cançó escrita fa tant i tant de temps sigui tan vigent avui dia".
"Resumeix molt bé l'essència del disc. Neix amb uns versos de Marià Villangoméz que diuen: 'voler l'impossible ens cal i no que mori el desig'. Per a la melodia, ens aferrem a una cançó original del grup eivissenc UC, i el resultat vol ser un viatge pels Països Catalans i en general, una defensa al nostre país amb tota la seva extensió geogràfica. Per visualitzar-ho, hi col·laboren la mallorquina Joana Gomila i en Panxo (Zoo), del País Valencià, i amb les tres veus donem aquesta visió més de país sencer. Vol reivindicar els Països Catalans en un moment en què el nacionalisme del Principat sembla visualitzar més la independència de Catalunya. Aquest és un tema prou recurrent en l'esquerra independentista i, els qui ens estimem els Països Catalans, a vegades ens mirem aquesta lluita amb cert escepticisme. És una cançó molt paisatgística i referencial".
2. "Quan no abrigui aquest món"
"És la cançó que m'ajuda a construir la idea del disc. Parla des del punt de vista d'un familiar, una persona molt propera, que té la malaltia d'Alzheimer. És el fil conductor del concepte del disc, de la memòria. Hi ha una idea més emocional, de les pèrdues, de tot allò que se'ns escapa, etc. És una temàtica d'impotència i que neix de la tristesa, però amb la música la vam intentar traslladar cap a un terreny més alegre i vitalista. Crec que ha quedat una cançó esperançadora, malgrat el contingut".
3. "Divisa"
"És una poesia de Joan Salvat-Papasseit. De fet, són fragments de dues poesies diferents, però que condueixen al mateix passatge. És la primera poesia que he musicat en aquest disc. Papasseit representa molt la poesia com jo l'entenc; també és un dels autors que vaig descobrir a partir de les recitacions d'Ovidi Montllor. És una poesia prou coneguda que altres artistes ja havien musicat anteriorment".
4. "Camins amples"
"Potser és la cançó més festiva del disc. És una cançó amb un missatge optimista, i segurament és la que s'escapa més d'aquesta visió documental o de crònica. Va néixer des d'un vessant festiu i l'hem portada cap a aquest terreny, tot mantenint l'estètica del disc i el tarannà acústic".
5. "Una pluja sense fi"
"Aquesta explica la història d'una dona que durant la Guerra Civil perd el fill. Els soldats se l'emporten cap al lloc de l'afusellament, i la dona va preguntant què li han fet al seu fill. Al final de la cançó se sent el sonall del fill que la dona porta a la butxaca. És una història que fa referència a la troballa d'un esquelet d'una dona amb un sonall de color vermell al costat, en una fossa comuna de la Guerra Civil. Jo he escrit la cançó a partir de la imatge gràfica d'aquesta instantània. M'interessava fotografiar musicalment aquest passatge que segurament es va produir en més d'una ocasió durant aquells anys".
6. "Elegia"
"És un poema musicat de Joan Brossa. Una lletra que parla de Salvador Puig Antich just quan l'acabaven d'assassinar. Li hem volgut buscar una estètica vitalista i d'anar cap endavant, amb una melodia terrenal. És una poesia molt interessant perquè és un sonet, i els sonets costen molt de musicar perquè tenen una estructura molt concreta: dues estrofes de quatre versos i dues de tres. És una estructura certament curiosa que al musicar-la, obliga a les repeticions. D'altra banda, cantar sobre Puig Antich representa recuperar un símbol molt contundent, algú que decideix enfrontar-se al poder a través de les armes amb tot el que això suposava en el seu moment, en plena dictadura franquista. Crec que són referents que s'acostumen a reivindicar poc, i en aquest cas i en aquest disc concret -que apareix en un moment de tanta desesperança i ràbia, que acaba tenint lloc als carrers-, crec que és important commemorar tots aquests personatges que, des de la lluita antifeixista, van saber explicar aquesta ràbia i lluitar amb dents i ungles, i amb violència, si feia falta, contra els poderosos".
7. "Ma llibertat"
"És una versió que hem fet d'una cançó original de Georges Moustaki, un cantautor d'origen grec, però que és autor de cançó francesa. Les adaptacions de la lletra són de Josep Tero i les musicacions les va fer Marina Rossell ara fa uns quants anys. Nosaltres les portem cap al nostre terreny per readaptar una vegada més aquests temes de Moustaki. "Ma llibertat" és una cançó que a mi m'agrada molt: parla de ser lliure, així com de la possessió i de la necessitat de deslliurar-nos de determinades coses materials per a poder aconseguir la llibertat".
8. "Vinc d'un lloc"
"Aquesta és una cançó que parla de la meva terra, de l'Alt Penedès. Intenta una vegada més ser molt descriptiva en l'àmbit geogràfic, i fa referència a la memòria més íntima, a la construcció de la meva persona a través de l'entorn, de tot allò que ens determina el lloc on vivim. És una cançó que em va portar a fer una investigació relativa al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on vaig rebuscar entre cançons populars de taverna, i la melodia està inspirada en aquestes cançons i procura mantenir l'estètica tradicional".
9. "Zona especial Nord-Est"
"És una cançó que fotografia un tall de carretera durant les protestes de la sentència pels presos polítics. És un petit homenatge cap a totes aquelles persones represaliades que han hagut de veure com se'ls obrien causes judicials per sortir a manifestar-se. És una cançó que explica aquest moment que vam viure fa un any i mig".
10. "No passareu!"
"És una versió d'en Xavier Ribalta, un cantautor de les Terres de Ponent que va fer una cosa molt interessant en el seu temps. Va musicar uns versos d'Apel·les Mestres, un poeta de casa nostra que durant la Primera Guerra Mundial va escriure "La cançó dels envaïts" que popularment es va convertir en el "no passareu": el crit simbòlic antifeixista a casa nostra. Nosaltres hem reversionat aquesta cançó que Ribalta va popularitzar i que és molt significativa del moment en què vivim. Ens hauria de fer pensar que una cançó escrita fa tant i tant de temps sigui tan vigent avui dia".