La revista digital setmanal d'Enderrock
- 360
Parlem amb l'artista sobre el nou disc 'Heroínas: existir es vencer'
Marinah: «Aquest disc és un cant urbà a l'alegria, la sororitat i les cures»
Resident a Barcelona des de 1998 i coneguda pels deu anys en què va liderar la banda Ojos de Brujo, Marinah descobreix avui el seu nou àlbum, 'Heroínas: existir es vencer' (Nacional Records, 2021). Nosaltres ens hi endinsem avui, de la seva mà, per descobrir-ne els detalls
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: Arxiu.
Què t'ha portat a titular 'Heroínas: existir es vencer' el teu nou disc?
Aquest disc és un homenatge amb veu de dona a totes les “heroïnes” quotidianes que a peu de carrer i a cop de despertador resisteixen cada dia. Un cant urbà a l'alegria, la sororitat, la tribu, a les cures, a la justícia social, a la poesia, a la memòria, al lliure perreig… Una oda a cadascuna d'aquestes dones que, sense capa, des de la invisibilitat o exposades en allò públic, sostenen la vida i obren portes per a totes les altres. Heroínas és la història que no ens van explicar, la que no va ser escrita.
Quantes cançons noves hi ha en el disc que estrenes demà? Quines cantants hi col·laboren?
És un disc amb deu cançons. Totes les col·laboracions són veus de dones poderoses, diverses, de diferents generacions, latituds i gèneres musicals: Niña Dioz (México/L.A.), La Dame Blanche (Cuba/Paris), Flavia Coehlo (Brasil/Paris), Brisa Fenoy (Algeciras/Madrid), Rocío Márquez (Huelva), Nakany Kanté (Guinea/Barcelona), i des de Barcelona també: Sombra Alor i les noies de Tribade (Bittah i Masiva Lulla).
Ahir estrenàvem en primícia "Superheroínas". Què ens en pots dir?
El tema parla, com relata la mateixa Marinah, "de la supervivència a les urbs, de la deshumanització que ens envolta, i de l'aporofòbia normalitzada (la por a la pobresa). El 'superpoder' de les nostres heroïnes és la destresa a tornar-se a aixecar després de la caiguda". El tema ha estat produït per El Hijo de la Cumbia, amb "un beat hip-hopero en les lletres, amb guitarra flamenca, tornada drum'n'bass i ponts instrumentals amb frase cumbiera", explica l'artista.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Mbu0n4jQDSg[/youtube]
Ja hem pogut escoltar tres senzills de l'àlbum. El primer: "Vuelo"...
Sí, “Vuelo” és el primer senzill del disc. La canto al costat de dues artistes que estimo i admiro moltíssim: Rocío Márquez i Nakany Kanté. És una cançó d'amor universal, d'amor no romàntic, d'amor polièdric, d'amor sense toxicitat en el qual voles quan vola l'altra persona. Musicalment, sobre una base brasilera flueix una cançó per rumba.
La segona va ser "Constelación"... quines en són les característiques?
Ritmes jamaicans i una cançó positiva, per aixecar els ànims. Parla sobre la força vital d'allò col·lectiu, de l'empatia, de la teva millor versió no individualista. De lluitar des de l'amor per un món més habitable i just. A “Constelación” m'acompanya la veu de Flavia Coelho, carioca establerta a París a qui escolto fa un munt de temps. Tenia ganes de col·laborar amb ella. Una de les coses que més m'agrada és el seu treball dintre del reggae. Té una musicalitat genuïna i una dolçor a la veu que m'encanta. Per qüestions de confinaments i fronteres tancades no vam poder ajuntar-nos per gravar juntes, però.
I hi ha una "Noche de plata" agitanada...
“Noche de plata” és un beat treballat amb el Professor Angel Dust i producció musical de Carlos Sarduy. Dembow d'anada i tornada, amb detalls de melodies orientals i caribenyes. La col·laboració de La Dame Blanche em va fer especial il·lusió. Ella vessa cubania, és picant i intel·ligent en les seves rimes, amb un flow elegant i de carrer. Abans de conèixer Yaite, vaig compartir escenari i vivències musicals amb el seu pare, Jesus Aguaje Ramos, el director musical de la banda Buena Vista Social Club.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JEA75xDU0t4[/youtube]
Com has anat a parar a Nacional Records (L.A.)?
Nacional Records és un segell referent dins de la indústria musical independent. Amb les múltiples gires que vaig fer amb Ojos De Brujo per Estats Units, el vaig conèixer i sempre vaig estar atenta a les seves propostes. Moltes de les companyes de música urbana llatina que més m'agraden van passar per allí. Per mi és un honor treure l'àlbum Heroínas amb aquest segell. Es va donar l'oportunitat i en dono gràcies.
Teniu dates de concerts de presentació?
Anunciarem d'aquí a poc les primeres dates. Hem hagut de replantejar la proposta escènica que teníem per a Heroínas, però aviat sabreu quan, on i com pren forma aquest àlbum.
Aquest disc és un homenatge amb veu de dona a totes les “heroïnes” quotidianes que a peu de carrer i a cop de despertador resisteixen cada dia. Un cant urbà a l'alegria, la sororitat, la tribu, a les cures, a la justícia social, a la poesia, a la memòria, al lliure perreig… Una oda a cadascuna d'aquestes dones que, sense capa, des de la invisibilitat o exposades en allò públic, sostenen la vida i obren portes per a totes les altres. Heroínas és la història que no ens van explicar, la que no va ser escrita.
Quantes cançons noves hi ha en el disc que estrenes demà? Quines cantants hi col·laboren?
És un disc amb deu cançons. Totes les col·laboracions són veus de dones poderoses, diverses, de diferents generacions, latituds i gèneres musicals: Niña Dioz (México/L.A.), La Dame Blanche (Cuba/Paris), Flavia Coehlo (Brasil/Paris), Brisa Fenoy (Algeciras/Madrid), Rocío Márquez (Huelva), Nakany Kanté (Guinea/Barcelona), i des de Barcelona també: Sombra Alor i les noies de Tribade (Bittah i Masiva Lulla).
Ahir estrenàvem en primícia "Superheroínas". Què ens en pots dir?
El tema parla, com relata la mateixa Marinah, "de la supervivència a les urbs, de la deshumanització que ens envolta, i de l'aporofòbia normalitzada (la por a la pobresa). El 'superpoder' de les nostres heroïnes és la destresa a tornar-se a aixecar després de la caiguda". El tema ha estat produït per El Hijo de la Cumbia, amb "un beat hip-hopero en les lletres, amb guitarra flamenca, tornada drum'n'bass i ponts instrumentals amb frase cumbiera", explica l'artista.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Mbu0n4jQDSg[/youtube]
Ja hem pogut escoltar tres senzills de l'àlbum. El primer: "Vuelo"...
Sí, “Vuelo” és el primer senzill del disc. La canto al costat de dues artistes que estimo i admiro moltíssim: Rocío Márquez i Nakany Kanté. És una cançó d'amor universal, d'amor no romàntic, d'amor polièdric, d'amor sense toxicitat en el qual voles quan vola l'altra persona. Musicalment, sobre una base brasilera flueix una cançó per rumba.
La segona va ser "Constelación"... quines en són les característiques?
Ritmes jamaicans i una cançó positiva, per aixecar els ànims. Parla sobre la força vital d'allò col·lectiu, de l'empatia, de la teva millor versió no individualista. De lluitar des de l'amor per un món més habitable i just. A “Constelación” m'acompanya la veu de Flavia Coelho, carioca establerta a París a qui escolto fa un munt de temps. Tenia ganes de col·laborar amb ella. Una de les coses que més m'agrada és el seu treball dintre del reggae. Té una musicalitat genuïna i una dolçor a la veu que m'encanta. Per qüestions de confinaments i fronteres tancades no vam poder ajuntar-nos per gravar juntes, però.
I hi ha una "Noche de plata" agitanada...
“Noche de plata” és un beat treballat amb el Professor Angel Dust i producció musical de Carlos Sarduy. Dembow d'anada i tornada, amb detalls de melodies orientals i caribenyes. La col·laboració de La Dame Blanche em va fer especial il·lusió. Ella vessa cubania, és picant i intel·ligent en les seves rimes, amb un flow elegant i de carrer. Abans de conèixer Yaite, vaig compartir escenari i vivències musicals amb el seu pare, Jesus Aguaje Ramos, el director musical de la banda Buena Vista Social Club.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JEA75xDU0t4[/youtube]
Com has anat a parar a Nacional Records (L.A.)?
Nacional Records és un segell referent dins de la indústria musical independent. Amb les múltiples gires que vaig fer amb Ojos De Brujo per Estats Units, el vaig conèixer i sempre vaig estar atenta a les seves propostes. Moltes de les companyes de música urbana llatina que més m'agraden van passar per allí. Per mi és un honor treure l'àlbum Heroínas amb aquest segell. Es va donar l'oportunitat i en dono gràcies.
Teniu dates de concerts de presentació?
Anunciarem d'aquí a poc les primeres dates. Hem hagut de replantejar la proposta escènica que teníem per a Heroínas, però aviat sabreu quan, on i com pren forma aquest àlbum.