La manresana Sara Roy és un dels noms emergents amb més talent sorgits del planter de les Cases de la Música. Quan era adolescent va ser ‘mandarina’ al popular grup Macedònia, on va aprendre a cantar i es va guanyar la confiança dels escenaris. Ara es presenta en solitari com a cantautora intimista amb el disc '(A)mar' (Halley Records, 2021), amb el qual obre un nou camí propi i personal

Text: Anna Tisora. Fotos: Juan Miguel Morales.

Com afrontes el debut en solitari? 
Estic supercontenta. No es pot descriure amb paraules la sensació que sento. Quan en parlo amb la família m’emociono, perquè fa molt de temps que faig música i que tenia l’objectiu de gravar el meu propi repertori.

Al disc hi ha temes en català i castellà. Té una intenció explícita?
Segons la melodia, em surt en una llengua o en l’altra, és una cosa que no trio. No vull limitar-me i decidir-me per una o per l’altra. Les meves influències des de petita són del pop en castellà d’Amaral o La Oreja de Van Gogh. Més tard també em va atrapar la música de Lídia Guevara. Suposo que per això em sento molt còmoda cantant en castellà.



La primera cançó que vas presentar del disc va ser “Som”, considerada pels lectors de la revista com una de les tres millors cançons del confinament.
“Som” va ser la carta de presentació com a cantautora. I en confinament vaig fer un parell de peces en acústic, “Jamás” i “Todo”.

Tota la resta són inèdites? 
N’hi ha alguna altra que tenia feta des de fa moltíssims anys! La cantava als primers concerts en solitari i fins i tot està enregistrada en acústic en una maqueta de quatre temes. Ara l’hem recuperada i convertida en una cançó totalment diferent, però qui m’hagi seguit la reconeixerà i això em fa molta il·lusió. 



Alguna altra cançó especial? 
I tant! “Una vez más” és una lletra que canto al meu avi, que es va morir ara fa poc. Amb ell vaig començar amb la música i la dansa, li encantava ballar... Va ser emocionant gravar-la a l’estudi, a la primera presa vaig acabar plorant d’emoció i no va caldre fer-ne cap més, va ser molt sentida. Ell no l’ha poguda escoltar en vida i per això em toca tant, però penso que d’alguna manera l’haurà rebuda. 

Segur que sí! Quin és el missatge que vols transmetre en aquest debut?
Les lletres parlen de l’esforç, la constància i els petits avenços, però també d’històries alienes, de la positivitat i d’una manera de veure la vida que és la meva.