El cantant alguerès presenta el doble disc 'Pels camins de la mar': un en català i un altre en italià

Paolo Dessì: «He escrit més de cent cançons i, al meu entendre, cap de banal»

Paolo Dessì és un cantant alguerès de llarga trajectòria. Després d'un prolongat silenci discogràfic –la seva última referència era de 2003– ha tornat amb un disc doble, 'Pels camins de la mar' (autoeditat), que conté set cançons en italià, i deu en català, de les quals escoltem en primícia "Per a una suite algueresa" i "Onda migranta", a més de la ja publicada "Jo sé de barques"
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Juan Miguel Morales.
Què t’ha impulsat a gravar aquest disc després d’uns anys de silenci?
Fa uns quants anys que callo, però això no vol dir que hagi deixat de compondre cançons noves. La meva activitat en la música algueresa i catalana, va començar fa uns cinquanta anys i encara continua. He escrit més de cent cançons i, al meu entendre, no n’hi ha cap de banal, ni pel que fa a les lletres, ni a la música. El que em va impulsar a gravar el nou disc va ser simplement el desig de fer escoltar les novetats que havia compost en els darrers mesos i anys, ma també un joc important ha tingut la meva participació al festival BarnaSants del 2020.


 
Hi ha diverses cançons en la doble versió alguerès / italià. Per què?
Hi ha diverses versions en català i en italià perquè m’agradava que fins i tot els italians descobrissin, que al nord de l’illa de Sardenya hi ha un país que té un mar blau, net i profund anomenat L’Alguer on encara es parla català. Un altre motiu és que vaig compondre, juntament amb la cantautora francesa Mannick i amb la poetessa sarda Adriana Mannias, algunes cançons que estimo particularment i que m’agradava fer-les escoltar al públic català. Així va néixer la idea de fer el doble disc.


 
Hi ha alguna de les cançons del disc que sigui especial per a tu?
És com dir quin fill prefereixes... Totes les meves cançons són especials per a mi. Només escric coses que m’agraden i que m’encanten cantar: traient l’Espriu que porto a dins de l’ànima, o Coronzu, Adell, Mannick, Scanu, Ibba i Minoves, Mannias, etc. que tinc al cor. Vaig néixer com a cantautor alguerès escoltant Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Ovidi Montllor i no hi ha en ells res de banal.


Tens més projectes 'in mente'?
Sí, estic gravant noves cançons que probabilment posaré a YouTube el proper mes en el meu canal. Tinc moltes idees...