Nascuts al Moianès, Litty Fargas, Romi i Juy fa un parell d'anys que es reconeixen com a Crema Kids. Un jove trio de trap que, aprofitant el primer dia del nou any, ha llançat al mercat el primer disc d’estudi, publicat per Satélite K, amb el preludi de l’originalitat, l’exclusivitat i, sobretot, la festa

Text: Anna Tisora. Fotos: Arxiu.

Ara fa dos anys que vau engegar Crema Kids. Com heu canviat des d’aleshores?
Hem après molt i el projecte ha tingut una gran maduració. Amb el dia a dia hem anat provant coses i cometent errors per aconseguir modelar el nostre estil i arribar a fer el que ens agrada. Ara estem orgullosos del que fem. 

Al principi quina base teníeu? 
Tots tres hem estudiat música, i a casa també n’hem mamat. En Pau ve de família de músics; de fet, el seu pare és el nostre mànager. Però al principi no teníem coneixements ni eines. En Joel s’ha encarregat de la producció perquè era qui tenia més coneixements tècnics. Sort n’hem tingut!

Heu gravat un llarga durada de nou temes. En quin punt vau saber que era el moment?
Mai és el moment si esperes l’adequat. Però la nostra ambició va provocar un punt d’inflexió en la nostra trajectòria. Va ser quan vam treure el senzill “Grosella”. La rebuda que va tenir, el que ens aportava, la dedicació que hi vam posar i la manera que vam trobar de treballar conjuntament ens van servir d’empenta per seguir fent més cançons com a Crema Kids.



Us va agafar desprevinguts?
Absolutament! No ens ho esperàvem però va ser molt divertit i ens va animar en el projecte. Tenim moltíssims temes i, malgrat la situació, era el moment de presentar-nos amb un àlbum complet. De fet, vam pensar de fer un disc de setze temes. Era una manera grotesca i alhora estratègica i original de llençar el tret de sortida definitiu. Però el management i la companyia ens ho van desaconsellar. Qui voldria escoltar-se tantes cançons d’un grup que no sap ni qui són? Hi havia un perill d’empatx! 

I com les heu triades?
Les hem dividides en diverses fases. Vam veure que seria més prudent publicar-ho a poc a poc, i treure primer vuit cançons, que són les que més encaixaven en aquest primer conjunt. La resta ja sortiran, no hi ha pressa.

A què us dediqueu, a part de formar part de Crema Kids?
Els tres membres del grup estudiem i també treballem. En aquest sentit, potser trenquem una mica els estereotips de les músiques urbanes! Des que vam començar hem fet servir una part dels nostres sous per poder pagar els clips i tota la producció.  I esteu contents de la inversió? 
Ho hem compaginat com hem pogut. De fet, ens ha anat més en contra que a favor, perquè hem estat molt ocupats i, per molt que la música sigui el nostre primer objectiu, sempre tot s’acaba complicant quan tens altres obligacions laborals. Tot plegat ha fet que no haguem pogut estar tan actius com ens hauria agradat, i també s’ha complicat el fet que haguem de trobar disponibilitat tots tres. I més en un any com aquest! 

Si la disponibilitat ha costat de trobar, com porteu els gustos musicals?
La veritat és que als tres ens agraden estils diferents, però quan estem junts els posem en comú. En Romi és un fan incondicional de The Weekend i de l’r’n’b, i els altres escoltem sobretot Roldan, Toteking i Duki, entre altres. 



Com us repartiu les tasques del grup?
En Joel és el productor, i fa les bases i la mescla. Els altres dos ens ho anem combinant, però cadascú escriu la seva part de la lletra. A partir de la base estructurem els temes i escrivim per separat, i després posem en comú les idees. I algun cop també ho hem fet junts, i la veritat és que surt millor. Les coses van com van, i per temes de temps o de confinament, sovint hem hagut de treballar a distància! 

Què transmeten les cançons?
Que aquest any hem hagut de currar com mai! Tenim moltes ganes de tirar endavant el projecte que hem engegat, i no volem invisibilitzar els nostres esforços. Cap pandèmia no és una excusa per no haver de treballar. 

Les lletres giren al voltant de molts temes diferents, sobretot de l’àmbit quotidià. 
Sí, és propi de la música urbana. Expliquem les nostres vivències i depenent de l’estil parlem d’un tema o d’un altre, segons les vibracions i el que ens transmet. Hi ha referents que toquem sempre, com l’amor, la família, la gent que esculls i amb qui et sents bé... I també dels col·lectius que ens representen o del concepte de la llibertat. Encara que no ho diguem literalment a les lletres, totes volen transmetre un missatge inclusiu i de llibertat. 

Què us diferencia d’altres propostes de música urbana en català?
La nostra proposta és única. Encara mai ningú no havia barrejat tecno i reggeaton en un mateix tema i cantant en català. A més, tenim unes lletres ben treballades i també donem molt de joc a l’electrònica. Tot plegat fa que Crema Kids tingui un aire fresc i original.