Text: Joaquim Vilarnau. Foto: Juan Miguel Morales

El cantant ens explicava la clau de la cançó quan la peça va ser inclosa entre les 100 cançons  més populars del segle XX (Enderrock 53, gener 2000): “La vaig dedicar a la meva germana. Tinc dues germanes, i la més petita, que és vuit anys més jove que jo, té poliomelitis. La cançó posava en evidència el que sentia per ella. Vaig fer una analogia entre el que diu la cançó i la seva situació física”.

Joan Baptista Humet era l’oncle de Gemma Humet, amb qui hem volgut recordar aquesta cançó que ara compleix 50 anys.

Què recordes de la cançó “Gemma”?
A casa ens la posaven i a mi m’agradava perquè hi havia el meu nom. Són coses que quan ets petita et fan molta il·lusió. I sempre m’havien explicat la història, que estava dedicada a la meva tieta que tenia la pòlio i anava en cadira de rodes. Ho vivia de primera mà, entenia molt bé la història perquè coneixia els protagonistes…

Coincideix que a l’últim disc has musicat un text del teu oncle.
De fet és una cançó que no va passar censura, no va gravar mai i de la qual en vam perdre la melodia. La Maria Salicrú-Maltas va organitzar un concert a partir de cançons censurades i vam intentar recuperar la música. Vam parlar amb els músics del meu tiet, per veure si recordaven la tonada o si tenien alguna gravació casolana… Ningú no recordava res fins que vam trobar un guió amb els acords. A veure, és veritat que tenir això i no tenir res és pràcticament el mateix perquè a partir d’aquests acords poden sortir tantes cançons diferents com vulguis i segur que la que vaig fer jo no té res a veure amb l’original, però mantenir-los em donava una cobertura. Em feia molt respecte tornar a musicar una cançó que ja havia estat musicada… Ateses les circumstàncies, que el meu tiet ja no hi és, vaig pensar que cantar-la era recuperar el seu record i reivindicar-lo.

Les cançons del teu tiet formen part de la banda sonora de la teva vida?
Jo diria que algunes sí, per exemple “Gemma”. O “Si te me’n vas”, que vaig gravar fa uns anys. El meu pare ens en posava algunes, però el meu tiet va deixar de cantar l’any que jo vaig néixer. O sigui, que jo vaig conèixer una altra faceta seva que no era la de cantant. El que sé d’ell com a artista és el que m’han explicat per exemple el meu pare, que va ser el seu road manager molt de temps. Però ha estat a partir de la seva mort que l’he començat a escoltar més. A partir dels homenatges que se li han fet i del fet que vaig decidir dedicar-me a cantar. Així l’he anat coneixent més.



Has pensat a fer un disc Humet canta Humet?
Sí que ho he pensat perquè m’ho han demanat molt. Però em sembla que no és el moment. Tinc ganes de fer moltes coses i sí, sé que és un projecte que existeix i que potser algun dia faci. Ara mateix, no. A part, a mi sempre m’ha fet molta cosa que la gent es pogués pensar que m’aprofitava d’un cognom i des del primer moment he volgut deslligar-me’n. Segurament són pors meves, però no volia que ningú pensés que el que aconseguia no era per mèrits propis sinó per dir-me Humet.

Que estàs fent actualment?
Estic en plena gira de Màtria (Satélite K, 2020), que tot i la pandèmia està anant força bé. Sembla que és el moment del petit format i estic intentant aprofitar-me’n tant com puc. A banda, estic començant a fer cançons noves tot i que encara no estic pensant en cap nou disc imminent.