Repassem, un per un, els temes que conformen el darrer àlbum del grup empordanès

'La mateixa sort' de La Ludwig Band, cançó per cançó

El cantant i guitarrista Quim Carandell exerceix de portaveu, tot i que busca l’aprovació dels companys, que hi fiquen cullerada quan parlen de les dotze cançons del segon disc, 'La mateixa sort' (Indian Runners, 2021). La Ludwig Band va començar el 2017 a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil del seu poble i es dedica al folk-rock progressiu, hereu de Pau Riba i Bob Dylan. Rimen assonants i canten heptasíl·labs que parlen de la vida. Fem un repàs amb ells per cadascun dels temes que conformen l'àlbum
Text: Joaquim Vilarnau. Foto: Juan Miguel Morales
1. “Judicis en menor”
“És una cançó en to menor. Un western amb un final èpic, amb arranjament de cordes i cors reverberants i grossos. Una pel·lícula feta cançó, les últimes converses d’un condemnat a mort i com s’adona que tots li menteixen.”



2. “El fill del rei”
“És una cançó antiga a la qual hem canviat els arranjaments i hem incorporat vents. Parla de com es devia sentir Messi quan Ronaldinho se’n va anar i ell el va haver de substituir.”



3. “Sandàlies”
“És la més pop. Ens fa pensar en The Beatles i ens agrada molt. Té un final instrumental 
llarguíssim del qual estem molt orgullosos.”



4. “La llum de l’Alba”
“És una cançó que hem recuperat i que hem ajuntat amb una d’instrumental d’Andreu Galofré a mig fer. Parla d’una noia hippy.”



5. “Tren a València”
“És una cançó dylaniana curteta i senzilla; ens ho passem molt bé tocant-la. Parla d’un jove pijo i un estranger que busca feina, es troben en una estació i parlen de diferents coses.”



6. “La tardor que ens vam conèixer”
“És la balada del disc, un altre tema molt en la línia de Bob Dylan. La cantem fent un duet amb Helena Ros (Tarta Relena) i és la típica història de desamor.”



7. “S’ha mort l’home més vell d’Espolla”
“La mare de Lluc Valverde va publicar un article a la revista d’Espolla La Verna que 
parlava del despoblament rural. I també del tancament de comerços, la mort de les persones grans i la tradició d’anar a l’Ermita. És una cançó espollenca.”



8. “30 monedes”
“És un èxit en menor. Quan la vam escriure teníem poc clar el mite sobre Judes i la seva paga en metàl·lic, i al principi cantàvem ‘tinc 150 monedes...’. Fins que ens van dir que a Judes només n’hi havien donat 30 i la vam haver de refer.” 



9. “Quan les hores no portaven enlloc”
“Roger Cassola excel·leix en aquest tema  tocant un orguenet. La cançó parla d’uns guerrillers de la Guerra dels Tres Anys que s’enamoren. L’hem recuperada d’un projecte frustrat sobre la Guerra Civil.”



10. “Ai, lamentables parets”
“Vam anar a un concert i ens vam adonar que totes les cançons es basaven en l’estructura harmònica de primer grau - quart grau - primer grau - quart grau... Ens va entusiasmar i vam pensar que totes les músiques es podrien resumir en dos acords i ho hem provat amb 
Re i Sol. La gràcia de tocar Re-Sol-Re-Sol és que hi ha un moment en què deixes fer-ho. 
És una història cíclica d’un pres que es lamenta de les parets que l’empresonen.”



11. “Jerusalem”
“És una cançó per a un musical que encara no ha vist la llum. Un blues que parla de les ànsies per arribar a la ciutat de Jerusalem. És la peça més animada del disc.”



13. “General Mitre”
“Aquest tema el vam treure per Nadal. Algú va dir que era una nadala gamberra però en realitat no és ni gaire nadala ni gamberra. És una paràbola d’un samarità que es troba entre el bé i el mal.”



12. “Van fer mal (Judicis en major)”
“És la mateixa cançó que obre el disc però en major i amb una estrofa de regal.”